La cuina de la Xuxi

MOTLLE DE BRÒQUIL

2010-11-12T14:24:00.000-08:00

Ingredients:

1 Ceba
5 Patates Mitjanes
1/2 Bròquil
1 grà d'all
Sal i pebre
Oli d'Oliva

Amb aigua bullint hi posem les patates amb pell fins que estiguin cuites. Retirem i palem.
Per altre banda, coem el bròquil al Vapor. Uns 20 minuts.
Tallem la ceba ben fineta i l'all.
Un cop el bròquil estigui al gust el sofregim amb un raxolí d'Oli d'Oliva junts amb la ceba i l'all.
Quan la patata està llesta, és a dir, quan ja la tenim en un bol a troçets menuts i després xafats amb una forquilla formant un improvisat puré de patates; hi abocarem el sofregit de ceba, all i bròquil i remanarem.
Ho salem al gust i ja procedim a motllatllos en una safata de forn.

Precalentarem el forn a 200º i dorem cinc minuts per baix i cinc per dalt. Lo just perquè agafi color.
Decorarem amb un ramillet de bròquil i tenim un acompanyament perfecte per un bon bistec o per el que es vulgui.

Bon profit!

MANDONGUILLES AMB DAUS DE BONIATO

2010-11-12T14:13:00.000-08:00

Ingredients:

12 Mandonguilles

1/2 litre de Caldo de Carn (Gallina Blanca)

Tomàquet fregit

2 Cebes

3 Boniatos

Oli d'Oliva

Sal

Cal aclarir que les mandonguilles estàn fetes per la sogre de la Vane (que com ja sabeu cuina deliciós), el mèrit d'aquest plat es quasi tot d'ella.

Primer de tot tallem els bonianos en daus i els reservem amb aigua perquè no es tornin negrets.

Per altre banda sofregim les mandonguilles en un bon raxolí d'oli d'Oliva. I també reservem.

En una cassola de fang, un altre raxolí d'oli s'encarregará de sofregir la ceba, previament talladeta ben fineta.

Un cop estigui rossa, hi abocarem el tomàquet fregit (Hida) i deixarem fer xup-xup amb el 1/2 litre de caldo de carn. Per fer més espesa la salsa podrem afegit unes cullerades de farina i anar remenant fins que quedi al gust. Després només caldrà afegir les mandonguilles i deixarles uns minuts a foc lent, perque s'agermanin amb la salsa.

En una paella i amb força Oli d'Oliva i fregirem a foc mig els boniatos, fins que quedin doradets però tendres per dins. (Això sol estar en uns deu minuts).

Deixem escòrrer els boniatos en un paper de cuina.

I per últim i aquí bé la gràcia d'aquesta recepta, abocarem els boniatos ja fregidets al sofregit i les mandonguilles.

Deixem coure uns altres cinc minutets, remanem i ja tenim el plat llest.

En aquest cas, per acompanyar hem utilitzat una mica d'arròs blanc.

Es una recepta facilísima treta de la pàgina web de Gallina Blanca.

A casa ens va encantar. Espero que la disfruteu també vosaltres.

Salut!

ESPAGUETTIS NERO DI SEPIA A LA MARINERA

2010-09-27T09:31:00.000-07:00

Ingredients per 4 persones:

400gr d'espaguetti Nero di Sepia (Els vaig trobar al Caprabbo).

1/2 kilo de Petxines

10 Gambes o llagostins (aprox.)

1 Calamar gran o bé dos de petits. (frescos a ser possible).

1 Sèpia

1 kg de musclus

Tomàquet fregit

Tinta de calamar (per la salseta opcional).

1 ceba

Sal i pebre

Oli d'oliva

Procediment:

Primer de tot netejarem ben nets els musclus i els farem obrir amb un cul d'aigua bullint. Un cop oberts, retirem i reservem. El mateix procediment amb les petxines. Reservar a part. (Guardar el suquet de ambdues coccions).

A les gambes els hi retirarem les potetes i els bigotis. Reservem.

Els calamars, els haurem comprat ja nets o si no procurem fer-ho a casa sense que quedi porquerieta dins. Un cop net, ho tallarem a quadrets; nosaltres els fem ben petits que es veu més macu.

El mateix fem amb la sèpia. Ben talladeta a bocins ben menuts.

En una cassola hi fem bullir els espaguetti nero di sepia amb una cullaradeta de sal a l'aigua (O bé una pastilla de caldo de peix), dins que estiguin al punt. Escorrem i reservem.

Per el sufregit:

Tallem la ceba també a bocins ben menuts i amb un raxolí d'oli d'oliva la deixem coure a foc molt lent perque agafi coloret. S'hi afegeixen les gambes i les rostim uns minuts cada banda. Quan están ja rosses, les retirem en un platet a part.

En la mateixa paella amb la ceba, hi introdoïm la sèpia i el calamar i deixem que es dorin una mica.

Acte seguit hi incorporem el tomàquet fregit ( un pot de tomàquet casolà està bé ), li donem unes remanadetes i quan els gustos ja s'han agermanat, hi deixarem caure una mida de got d'aigua amb suquet dels musclos i ho deixem coure una bona estona. Quan ja s'ha evaporat el suc i comprobem que la sèpia i el calamar encara no estan prou tendres, repetim el procediment. Fins que les textures estàn al nostre gust.

Ara bé el moment de decidir si volem una salsa negre a conjunt amb els espaguettis o si la deixem tal com queda ara en color roig. Nosaltres vàrem triar posar-li la tinta de un dels calamars, tan sols mitja cullerada de cafè i vem remanar bé perque es tenyís tot.

Emplatar:

En un plat plà hi col.loquem una ració d'espaguettis, per damunt hi tirarem dues o tres cullerades de salseta marinera. Decorarem el plat amb unes quantes petxines y musclus al natural per trencar el color; junt amb les dues o tres gambes ja rostidetes.

Espero que us agradi i que us animeu. Es un luxe veure'n el resultat!

Una abraçada.

ARRÒS A LA CUBANA

2010-09-06T09:26:00.000-07:00

Avui presento un plat tan sencill com el seu propi nom: Arròs a la Cubana.

Tothom sap fer un arròs a la cubana, però em sembla una recepta tan emblemàtica que era necessari penjar-la al blog, encara que sigui per enrecordar-nos d'aquest plat, que fa les delícies dels més petits, dels adolescents, i de com no, dels papes.

Ingredients per quatre persones (a ull).

Arròs, 4 mides de tassa de tallat.

Tomàquet fregit casolà (A ser possible), sino el de marca Hida es boníssim, o com aquest de la foto que el tomàquet fregit casolà marca Consum. (Tampoc està malament).

4 ous ben macus.

Oli d'oliva

Sal i Julivert.

Doncs primer posem a coure l'arròs. A casa el procediment és:

- Un rajolí d'oli al fons de l'olla, quan es calenti, hi dorem l'arròs uns instants. Lo just perque s'impregnin d'oli.

- Afegir l'agua a raó de dues mides per una d'arròs. (De la mateixa tassa que hem fet servir anteriorment).

- Quan arrenqui a bullir, un polsim de sal a l'aigua. (o una pastilleta de caldo de verdures o de carn o de pollastret ...).

- Deixar coure, remenant de tant en tant i comprovant que no s'enganxa.

- Si veiem que es xucla massa, afegir mitja tasseta més. I aixi anar fent fins que el punt de cocció sigui el desitjat.

* A nosaltres ens agrada aquest mètode perquè ens agrada l'arròs pastós, però això va a gustos.

Un cop l'arròs està llest, s'emplata.

S'incorpora el tomàquet fregit, calentat anteriorment, o bé fred. (Com es vulgui).

I un per un anirem fregint els ous, que no tenen cap secret només que procurar que no s'ens trenquin.

Decorem amb un polsim de Julivert. I mireu que macu. I què bo!!!!

Salut!

AMANIDA DE PASTA AMB FORMATGE DE CABRA TEBI

2010-09-02T03:57:00.000-07:00

Ja hi tornem a ser. Després de quasi un mes de vacances, la rutina pot amb la nostre exagerada mandra.

Aquest mes d'agost he provat de fer receptes d'aquelles que tenia en llista, però inclòs aixi tampoc les he pogut fer totes. Aprofitaré aquests moments per fer-.vos arribar aquests platets que m'han donat moments molt i molt bons a taula aquest estiu.

Un petonarro a tots i que m'en alegro de tornar amb vosaltres! Amics blocaires!

Som-hi!

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

500 gr.aprox. de pasta de verduretes (indiferent la forma)

2 mides de tassa de tallat de pèsols.

2 mides de tassa de tallat de favetes baby

Formatge Rulo de cabra

Sal i pebre

Oli d'Oliva

Primer posem a bullir la pasta amb Aigua i sal (Si ho preferiu, utilitzar una pastilla de caldo de verdures). Escòrrer i reservar.

En un altre recipient posem a coure el s pèsols i les favetes, amb 7-10 min ja n'hi haurà prou.

Hi tallem a rodanxes el formatge de cabra.

Emplatem:

1. Barregem la pasta amb els pèsols i les favetes.

2. Col.loquem al plat.

3. A sobre hi posarem les rodanxes de rulo de cabra.

4. Amanim amb l'Oli i el pebre acabat de moldre.

El formatge es fon amb la calentura de la pasta. Queda deliciós.

I ens treu un mal de cap de sobre quan penses, ¿què fem per dinar?

Salut!

HAMBURGUESES DE PEIX I MARISC

2010-07-26T04:07:00.000-07:00

Aquesta recepta es la més fàcil que he realitzat. No recordo de quin company Blocaire m'he inspirat, aixi que us demano disculpes per no fer-vos una referència. Ja fa dies que la vaig fer i el trobar la recepta no va ser més que un intent desesperat per cuinar quelcom sà i amb cero greixos.

I aquest va ser el resultat i ens va resultar deliciós.

INGREDIENTS PER 4 HAMBURGUESES

2 Truites Asalmonades.

2 Cues de Lluç

1 Llom de Perca

Un grapat de gambeta pelada.

1 Ceba

1 Ou (Opcional, jo no el vaig posar i també van quedar bones, però reconec que amb ou quedaríen molt més meloses)

Oli d'Oliva

1 Polsim de pebre blanc

1 Polsim de Nou moscada.

No és més complicat que desmençar la carn del peix, a les truites els hi vaig retirar la pell i els filets que em van quedar els vaig passar per la picadora. El mateix amb el lluç i la perca. En un vol s'ajunta la massa resultant, hi afegim les gambetes pelades talladetes a rodanxetes ben menudes.

A part hem de vatre un ou i un cop ben batut, s'hi afegeix al vol donant-li consistència a la mescla. Reservem.

En una paella amb una cullarada d'oli hi fregirem la ceba que haurem tallat a quadrets ben petitets (Perque no es noti, el que faig a vegades es posarla també a la picadora). Ho deixem uns minuts a foc lent perque quedi ben bona. Un cop a punt, afegim aquesta ceba amb aquell puntet d'oli d'oliva ben bó al vol on hi teniem el peix. Ara hi tirem el polsim de pebre blanc i el de nou moscada. (Que li dona un toc exquisit!!).

D'aquesta mescla hi farem quatre hamburgueses ben generoses, jo les he fet a ull, però qui tingui motlles es el millor! :).

Prepararem al forn, ben calent en uns 180º , hi entrarem la safata amb les cuatre hamburgueses. Cinc minuts per baix i cinc minuts per dalt. Voalà! Ja estan llestes per emplatar!!!

Nota Opcional: Si es preten fer aquest plat per nens, recomano disfrassar encara més el sabor del peix afegint a les hambuergueses abans d'entrar-les al forn una cullarada de formatge ratllat. Quedaran més presentables i més completes, per els més menuts.

Salut familia!

SALMÓ MARITAT CASOLÀ AMB ANET

2010-07-21T04:40:00.000-07:00

Per fi em vaig decidir a fer aquest salmó marinat.

La sogre de la Vane, té una recepta secreta que ens té a tots esperant que ens obsequii amb un paquetet de salmó marinat dels seus.

Mentrestant, jo no he perdut el temps i m'he estat informant per aquesta maravellosa esfera, que com fer un salmó marinat, i encara que el resultat no s'ha ajustat gens al d'aquesta honorable "sogra", ja ha fet l'efecte per trure'ns le "mono" de salmó Maritat.

1er de tot, fer que el peixater et prepari un llom de salmó sense cap espina. Jo no vaig tenir tanta sort i em vaig quedar dues cuetes, que tampoc en tenen. Es prepara el salmó rebossant la capa sense pell amb força anet. (Fins que el cobreixi).

En un recipient prou gros, hi vaig tirar dos mides de sal gruixuda per una de sucre. (La mida que faig servir es una tassa mitjaneta, com de tallat).

Hi col.loquem les cues sobre la mescla de sal i sucre, i per damunt repetim el procediment, i li afegim un altre cop la mateixa quantitat de sal gruixuda i sucre. Que quedi tot cobert.

A sobre hi vaig estirar un tros de paper de cuina.

Buscarem un bon lloc a la nevera per deixar adobar el salmó. A sobre s'hi ha de posar un pes i jo hi vaig posar dos paquets d'arroç d'un kilo cada un. Que fassin pressió.

S'ha de deixar tres nit a la nevera. El truco està que cada nit s'ha de canviar el paper de cuina, que anirà xuclant l'oli que supura del salmó.

Ara que penso... es probable que si treiem aquest oli quedi més melós? POtser s'assembli més al de tan admirada sogra.

No cal dir, que un cop ha passat el temps del marinat, amb un ganivet ben esmolat, vaig anar fent llàmines i una cap al plat, una cap a la boca d'en Ricard. I anar fent...

Quant em queda per apendre...

Accepto suggeriments de qualsevol tipus.

Gràcies per llegir-me! :)

MENU LLEUGER -(8) : TRUITA ASALMONADA -AL FORN- AMB MONGETA TENDRA AMB PATATES

2010-07-19T04:10:00.000-07:00

Aquest és un menu lleuger que a casa ens encanta.

Aquesta és una versió ligth, perque aquestes patatetes amb verdureta les fem a casa com a guarniment de qualsevol plat cuinat al forn. I de veritat que mai hi ha cap queixa.

INGREDIENTS PER A DUES PERSONES:

5 Patates Mitjanetes tirant a grans.

2 Gots plens de mongeta tendra rodona (Congelada), encara que si és fresca millor que millor.

1 Pastilla d'Avecrem de Verdures, diluida en un got d'aigua.

Un polsim de sal i pebre (Opcional).

Oli d'Oliva

1 fulleta de Llorer (Opcional també, jo aquest cop no n'hi vaig posar perque no en tenia, però li dona un gustet especial al guisat).

1 Truita Asalmonada bastant grandeta tallada per la meitat i retirada tota l'espina.

(El peixater me la prepara en filets, i aixi es com millor ens la mengem a casa. Es un peix molt gustós però no té molta sortida, em deixa el peixater, no sabem perquè, perque a casa meva ni hi falta. Ara, que millor; mentres segueixi desconegut, seguirà mantenint aquest preu! ).

Precalentem el forn a 200º , en un recipient hi aboquem les patates que ja haurem pelat i esguinçat en troços uniformes. Junt amb les patates, la mongeta tendra directament congelada. el got d'aigua on hi haurem diluit l'avecrem de verdures. I al forn. Aproximadament 3/4 d'hora, però anirem vigilant que no ens falti agua.

Un cop les patates estiguin tendres, es retira la safata del forn i per sobre del llit de patates i verdura hi aniran els filets de truita amb un raxolí d'oli d'Oliva.

5 minuts més i estarà llest per emplatar.

Ben fàcil, ben bó i lleuger, lleuger!!!

Bon profit!!!

ESPAGUETTIS A LA CARBONARA (Un record familiar).

2010-07-17T02:04:00.000-07:00

Cada familia cuina aquests espaguettis de maneres diferens, per això considero que és un plat molt ric en cultura i en sabor. Jo el cuino desde que tinc edat per tocar els fogons. :)

La meva tieta la Esther, venia a casa de la mare quan jo era menuda i ens els cuinava.

Tenia un secret; que jo, entre mirada i mirada fortiva a la cuina, vaig descobrir. I era l'ou.

Mmm, tan melosos com els que feia ella no els havia tastat mai. La mare no era gaire de cuina Italiana.

Fent una ullada enrere, calculo que la Esther, aleshores deuria tenir uns 25-26 anys, que paradògicament son els que tinc jo ara. I mira, aqui estic publicant aquests deliciosos espaguettis en el seu honor.

Si algun dia ho llegís no s'ho creuria.

INGREDIENTS (Per dues persones)

250 gr d'Espaguettis

1 paquet de bacó en tires

1 brik petit de nata

1/2 ceba

Parmesà ratllat

2 rovells ous

Sal

Pebre

Orenga

Mentres es cou la pasta amb un polsim de sal, en una paella hi aboco les tires finetes de bacó. Uns tres o quatre minuts. Amb l'oli que ens hi ha quedat de coure el bacó hi dorem la ceba que previament haurem tallat ben menuda (Que no es noti, deia jo de petita a la meva tieta; i ara m'hen adono del bon gust de la ceba), quan la ceba ja era dorada hi afegirem la nata líquida i donarem voltes a la salsa perque agafi consistència. Si es vol s'hi pot afegir una mica de formatge parmesà.

Un cop ja ha fet xup-xup i està en la textura desitjada, hi afegim una mica de pebre. Reservem.

Els espaguettis ja estàn fets i escorreguts amb aigua en el colador.

Es llavors quan el secret de la Esther apareix a l'escena. Dos rovells d'ou ( a mida d'un per persona) banyaran la pasta i remenarem fins que la capa tronja els cobreixi per complet.

Després d'això servim i aboquem la salsa preparada al gust de cadascú.

L'orenga és opcional, però jo el trobo molt necesari en qualsevol recepta italiana.

A casa el que fem es abocar un polsim de parmesà a tot el conjunt i aixi encara és més bó.

Bon profit!!!!

ALETES DE POLLASTRE PICANTONES

2010-06-26T12:00:00.000-07:00

Aquestes aletes de pollastre son un remei anti-crisi a casa meva.

Abans, quan el Ricard i jo no viviem junts encara, soliem sopar a una pizzeria del barri que per cosetes que té el destí, ara tenim a sota de casa.

Teniem per costum demanar una pitzza "Texas", que duia bacó, pollastre, champis i salsa barcacoa. Mmm, boníssima. I per acompanyar demanavem unes aletes picantones que te les servíen ben calentes i amb salsa barcacoa. Cal mencionar que la salsa barcacoa ens torna bojos a casa.

Quan vàrem llogar el pis, i vaig començar a descobrir que m'agradava cuinar, vaig dirli al Ricard: No cal preocupar-se per si tenim diners o no per anar a sopar fora. Jo et faré aquestes aletes. Fins hi tot la pizza.

I aixi va ser. Sols que com passa a la cuina, vaig millorar la recepta i vaig pensar que molt millor fer-les al forn que no fregides. I aixi vaig fer.

Ingredients:

2 safates d'aletes de pollastre preparades.
Sal
Pebre negre
Pebre blanc
Pebrot vermell picant
All picat
Julivert
Oli d'oliva

Les espècies varien segons les que tinguis o el que et vingui de gust menjar, si prefereixes més suau, doncs elimines el pebrot vermell i els pebres i també queden més que bones.
Tan sols les aboco totes en un bol i afegeixo totes les espècies amb un raxoli d'oli d'oliva perque totes quedin pringadetes. Hi dono unes voltes i precedeixo a col.locar-les una per una a la reixa del forn, col.locant una safata a sota perque vagi recollint el greix.
10 minuts per la part de baix i 10 minuts per dalt, procuro que quedin doratedes i a fora!

Serveixo o bé amb amanida o bé com a guarnició de la pizza, com feien abans. Però més tranquils, més sà, més econòmic i sobretot sols. Gauidint de la nostre llar.
Salut :)

QUESADILLES DE POLLASTRE I FORMATGE CHEDDAR

2010-06-08T10:24:00.000-07:00

Ingredients:

Ingredients per dues persones (aprox.):

2 petxugues de pollastre Mitjanetes
200 gr (Aprox) de Formatge Cheddar
100 gr (Aprox) de Mozzarella
1 ceba mitjaneta
Sal
Pebre
Tortitas (Tipo mejicanas, ara les venen de la Bimbo, ara que aquestes són del DIA i asseguro que no val la pena pagar més per unes de marca).

En una paella amb un raxolí d'oli fem potxar la ceba que haurem tallat ben fineta i petiteta. Quan estigui rossa, hi afegirem els el pollastre que haurem tallat a troçets previament; llavors s'hi aboca la sal i el pebre que volguem i tot seguit, afegim la mozzarella, el formatge Cheddar i remenem fins que ens quedi una pasta uniforme.

Quan els formatges estan completaments fossos retirem i procedim a fer les tortites amb el mateix procediment que en les anteriors:

En una altre paella, unes gotetes d'oli repartides per tota l'esfera i posem a fer una de les tortitas, volta i volta. En quant agafi un to rossat, sense que es cremi ho retirem del foc i fem el mateix amb l'altre tortita.

En aquesta última, hi afegim unes cullerades de la pasta, en aquest cas de pollastre i la repartim, amb cura, per tota la base. Amb l'altre tortita ho tapem.
Com si d'una truita es tractés, es va donant la volta fins que tot agafa forma i ens sentim prou segurs per abocar-ho al plat.

Bé, espero que per aquells que no us van els espinacs, gaudiu d'aquesta altre versió.

Una abraçada a tots.

Montse :)

QUESADILLES D'ESPINACS I FORMATGE FETA

2010-06-08T09:46:00.000-07:00

Aquesta recepta es una de les que tenia moltes ganes de fer.
Feia setmanes que la tenia en ment i al final, tot va anar rodat i va ser una de les receptes escollides per els sopars de Divendres amb la Vane.

Em sembla que no cal dir qui es la Vane... :-) (Guapa!!!! )

La qüestió es que anant al Caprabo, vaig veure que hi havia formatge feta i aquest era un dels formatges que necessitaba per fer les Quesadilles del Blog d'en Kevin: Closet Cooking. Que recomano a tots!. I llavors ja vaig telefonar-la i li vaig dir:
- Nena, avui farem les Quesadilles.

Aixi que sense més rotllo us explico com fer-les.

Ingredients per dues persones (aprox.):

250 gr d'espinacs (Aquests són congelats).
200 gr (Aprox) de Formatge Feta
100 gr (Aprox) de Mozzarella
1 ceba mitjaneta
Sal
Pebre
Tortitas (Tipo mejicanas, ara les venen de la Bimbo, ara que aquestes són del DIA i asseguro que no val la pena pagar més per unes de marca).

Primer de tot, posem a coure amb una mica d'aigua i sal els espinacs, tan sols uns minuts ( 7 o 8 ) i els deixem escòrrer en el colador i els exprimim amb les mans per tal que perdin tota l'aigua que han absorbit de la cocció. Reservem.
En una paella amb un raxolí d'oli fem potxar la ceba que haurem tallat ben fineta i petiteta. (Sobretot per aquelles persones, com la Vane, a les que no els hi agrada la ceba). Quan estigui rossa, hi afegirem els espinacs i amb l'ajuda d'una cullera de fusta, agermanarem els sabors. Tot seguit, afegim la mozzarella i tornem a donar voltes a la pasta.
Ara bé quan esmicolem el formatge feta sobre la mescla d'ingredients que ja estan agafant color i olor.
Unes voltes més i el formatge es fondrà completament i llavors ja quasi ho tenim.
Tal sols queda posar la sal i la pebre que creieu convenient.
Reservem.

En una altre paella, unes gotetes d'oli repartides per tota l'esfera i posem a fer una de les tortitas, volta i volta. En quant agafi un to ros, sense que es cremi ho retirem del foc i fem el mateix amb l'altre tortita. En aquesta última, hi afegim unes cullerades de la pasta d'espinacs i la repartim, amb cura, per tota la base. Amb l'altre tortita ho tapem.
Com si d'una truita es tractés, es va donant la volta fins que tot agafa forma i ens sentim prou segurs per abocar-ho al plat.

Un cop al plat, amb un ganivet ben esmolat fem quatre porcions i a gaudir!!!!

PD: Si sobra, podeu seguir omplint tortitas, creieu-me están de vici! A nosaltres ens va agradar moltissim l'invent! Salut!

-- Montse :)

AMANIDA DE PATATES I ANXOVES

2010-05-22T13:09:00.000-07:00

Ingredients:

5 Patates bullides amb pell

2 Ous dur

Tonyina

1 pot d' Anxoves

Olives farcides Española

Oli d'Oliva

Sal i Pebre

Per la Salsa:

Un tomàquet escalivat

Dues anxoves

Un grà d'all

Un ou dur

Sal

Oli d'Oliva

Vinagre de mòdena

Ajuntar tots els ingredients en un bol i passar el turmix fins que tingui una textura fina i ben armoniosa. Si ens queda molt espesa es pot afegir una cullerada de tomàquet fregit.

Per montar el plat:

Preparem un llit de patates bullides talladetes a rodanxes i al damunt hi aboquem l'ou dur ben ratlladet.
De totes les anxoves en separem dues i les altres les tallem a troçets i les repartim per sobre l'ou.
La tonyina, que aquest cop ha de ser bén bona. Jo la vaig comprar a granel al mercat i evientmnt es nota la diferència.
Les olives farçides, talladetes per la meitat damunt, per decorar.

La salsa, s'aboca amb cura sobre la mescla.

I ja ho tenim. Un plat fresquet, nutritiu i de la cuina més mediterrània que hi ha.

Montse :)

CUIXES D'ANEC ROSTIDES AL FORN

2010-05-22T11:36:00.000-07:00

I al contrari del que jo em pensava, cuinar l'anec no té més que paciència i, sobretot, conèixer el teu forn. Es una carn dificil de coure perquè és molt molssuda, però si et queda al punt... és deliciosa.

Vaig acompanyar les cuixes amb un llit de patates i ceba. Res innovador, però sempre eficient. A casa ens encanten les patates rostides amb qualsevol carn, inclòs amb peix.

Bé, anem al que anem:

Per fer aquest maravellós plat de Diumenge vaig necessitar:

2 Cuixes d'anec. (Les vaig comprar al Area de Guissona i a bon preu! )

3 Patates grans

1 Ceba

1 Raxolí de vi blanc

Oli d'Oliva

Sal i pebre

Brou de pollastre ( de brik Consum ).

El forn, el deixem pre-calentant a 220º aprox.

Untem bé la safata especial per forn amb Oli d'Oliva. Després hi vaig abocar les patates ja tallades a capcells i la ceba, també previament tallada a juliana. Ho vaig sal-pimentar tot junt i li vaig fer unes voltes en cru, perque s'empapessin totes.

Llavors era el moment del vi blanc.

Les dues cuixes, també van ser ruixades amb pebre acabava de moldre i amb una miqueta de sal. Amb un ganivet ben esmolat hi vaig fer uns foradets a on hi havia la carn, perque hi entri el caldo i es cogui ben sucoseta. (Com ens agrada a casa).

Un cop preparades les cuixes, les col.loquem a sobre el llit de patata i ceba i amb un cullerot hi vaig afegir una cullerada de brou de pollastre.

Ara bé la presentació formal entre el forn i tu:

- De moment 1/2 hora tan sols calor a baix.

- Obres el forn i li afegeixes una altre cullerada de brou.

- Una altre 1/2 hora, amb calor a dalt i a baix.

- Comproves amb un ganivet si la carn està cuita i si el brou ha calat per dins els talls.

- Amb molta cura, remenes les patates i la ceba amb la cullera per fer que tots els ingrediens quedin ben germanats.

- Li donem la volta a les cuixes i deixem uns 10 min. amb només calor a dalt. I fem que es rosteixi la pell i el llit de patates.

- Un cop ben doradeta la part de dalt, decidim si ho volem més cuit o aixi ja està bé.

Amb la forquilla vaig saber que tot estava perfecte, al punxar la carn, vaig veure sortir amunt, com un "geiser", el brou.

I aixi va ser com el meu forn i jo ens vàrem conèixer.

Ara ja no hi ha rustit que s'em resisteixi.

I estic ben contenta.

Espero que a vosaltres també us agradi.

Montse :)

UNA REFLEXIÓ... I POQUES PARAULES...

2010-05-14T03:52:00.000-07:00

Bé, em sembla que no calen més exemples.

Jo, particularment soc de les que opina que la roba, en dones de veritat queda més maca, de fet, es el tipus de dona que et comprarà la roba.

Les curves fan que la roba senti millor, fan que s'et vegi més maca, sana i segura de tu mateixa.

Una abraçada i fins aviat!!

(De moment no puc penjar fotografies meves al blog, perquè m'he canviat de mòvil i ara el que tinc fa unes fotos horrendes i ademés ha vingut nou i sense cable usb. O sigui que res de res.
Ara espero que algu em pugui deixar una tarjeta pre-pago Vodafone, per poder utilitzar la càmera del antic mòbil que era el que realment funcionava).

MENU LLEUGER (7)- Mongeta tendra amb patates i bistec a la planxa.

2010-04-28T00:39:00.001-07:00

Molt Bon día a tothom.

Ja per fi sembla que el fred ha passat a millor vida i la primavera comença a fer-nos sentir més guapos.
Jo em sento més guapa perque després de tres setmanes he perdut 3 kilets. I estic orgullosa perque els he perdut d'una manera sana i sense fliparme amb la dieta.
Avui penjaré la fotografia del plat estrella de la meva dieta. (que aviat començaré a aburrir ).

MONGETA TENDRA AMB PATATES I BISTEC DE LA CONXITA.

La Conxita es la senyora que de tota la vida ens ven la carn a la familia, hi confíem tots en que ella ens servirà una bona carn, i que ens farà unes hamburgueses perfectes, i que, com a en Ricard i jo ens agrada moltissim la carn picada en cru, una mica de sal i pebre i cap a dins, tenim la seguretat que la Conxita ens triarà un bon troç que no fassi que ens rentin l'estòmeg. (Ultimament ja no es pot menjar res cru).

La mongeta tendra i la patata les deixo coure amb aigua i una mica de sal. Uns 25 minuts. Després ho escorro bé i li tiro una miqueta de pebre. Només pebre.
Llavors, el bisctec de la Conxita a la planxa, uns minutets per volta, no gaire cuit. I també una mica de sal i pebre.

Per mi, es un dinar de luxe. Encara que quan menjo mongeta tendra i patates, de cop i volta recordo els espaguettis a la carbonara que em faria sense pensar-m'ho. Mmm....

Bueno, la qüestió es que està valent la pena l'esforç. Visca la meva força de voluntat!!!!
De moment, ja he pogut ficarme dins els texans que duia l'any passat., quan encara no era una dona de casa meva.

Bona senyal!
Gràcies per estar en aquest espai tan reconfortant.

-- Montse :)

PIT DE POLLASTE AMB GUARNICIÓ DE LUXE

2010-04-22T02:37:00.001-07:00

Avui us presento un dels sopars típics d'en Ricard:

PIT DE POLLASTE AMB GUARNICIÓ DE LUXE

1 Pit de Pollastre talladet a llàmines ben finetes.
1 Tassa d'arroç Blanc ( de les que triguen 1 minut al microones)
1 Tomàquet d'amanida ben fresc
Sal
All i Julivert
Oli d'Oliva

No té més complicació que encendre la planxa i fer el pollastre volta i volta, afegint al nostre gust l'all i el Julivert.
Mentres, fem l'arroç al microones. Un cop fet, l'emplatem.
Tallem amb un ganivet ben esmolat el tomàquet en porcions petites i amanim al gust.
Quan el pollastre ja esta ros, emplatem junt amb la guarnició.
I Voalà.

La guarnició es de luxe, perquè a mi no m'agrada el tomàquet. No en puc menjar. I llavors, suposo que per un subconcient egoista no en compro mai. Aixi que quan de bona gana m'enrecordo de comprar-los, miro de preparar-li aquests soparets que el fan gaudir com un nen.

No sé vosaltres però per mi, el que més m'agrada de la cuina es veure els rostres agraïts dels teus quan degusten els teus plats. Per sencills que siguin.

Bon profit!

-- Montse :)

CALDO DE POLLASTRE AMB GALETS I LLETRETES

2010-04-15T01:59:00.001-07:00

Ultimament quasi no tinc temps per publicar... suposo que va a èpoques.
Tampoc els meus plats no són el que tindrien que ser.
Però tampoc no tindria que haber guanyat tant de pes. En l'ultim l'any he augmentat quasi bé 10 Kilos.
Increíble no? Doncs no, això es el que m'ha passat en aquesta aventura de deixar de fumar, deixar d'anar a discos i preparant deliciosos plats a casa. I de menjar a fora. I de gaudir de la vida. Què cony.
Però ara que comença el solet... et mires al mirall nua i veus un ciri de comenió gras y panxut. Això es insufrible.
Llavors posem en marxa la operació Estiu, i ara ens cuidem en plan espring a vore si quan ens tinguem que posar el Bikini no semblem una ensiamada de Mallorca.

Llavors, doncs ja veus, jo m'he apuntat a la dieta dels Punts. I la veritat es que no em va tant malament. De fet, a casa, en Ricard està menjant el mateix que jo, aixi que no deu ser tant dura com per no intentar-ho. Si en teniu ganes de saber més sobre això... potser podria anar explicant-vos com porto el dia a día, i potser busqui més temps per escriure en el blog.
Em quedo sense idees quan les receptes que faig no tenen sustància de la bona...

Bé, doncs sense enrollarme més començo aquesta nova etapa de la meva vida. (Un altre...)

CALDO DE POLLASTRE AMB GALETS I LLETRETES

Aigua
Una safata d'herves per Caldo.
Dues cuixes i dos carpons de pollastre sense pell.
Galets
Lletretes

Fer un caldo es la mar de sencill. I si tens olla a pressió (Que no es el meu cas), millor que millor, perque no perds tan temps en la cocció.
Jo vaig deixar bullir les herbes i el pollastre una hora i mitja, potser dues. A foc màxim, vigilant que no pugés l'esquma que es fa al bullir, quan apareixía, amb la cullera de servir l'hi anava treient i aixi el caldo sempre estava net.
Un cop passades aquestes dues hores, vaig separar el pollastre bullit i el vaig deixar reposar en un plat.
Després vaig escòrrer les herbes i també les vaig reservar en un altre plat. D'aqui que en guardi un puré de verdures (per el dia següent).
Ja tenim el caldo a soles. Però s'ha de colar. I per fer-lo més suau, millor el colem dues vegades.
Un cop està llest, el tornem a fer bullir i un cop arrencat hi afegim una tassa de galets i una tassa de lletretes, per fer-hi la sopa. Deixem bullir entre 10 i 15 minuts.
El pollastre que hem reservat abans, el tallem a tires i un cop emplatat el caldo, hi afegim les tires del pollastre.

Tenim un plat ben complert i amb molt poques caloríes.
El truqui està en treure-li la pell al pollastre i en anar treient l'esquma.
Espero que us agradi. De fet, a casa ens va encantar!

-- Montse :)

PEIX AL FORN AMB SALSA DE VINAGRE I ALL I CROQUETES FALAFEL

2010-04-07T02:44:00.000-07:00

Amb aquest dia tan trist torno jo a escriure en el blog.
Mare meva quines vacancetes tu!
Ara ja no tinc excuses per no sentar-me davant l'ordinador i fer-vos cinc cèntims de com ha anat la cuina aquests dies.
He fet moltes receptes de les que tenia anotades i la veritat es que n'estic orgullosa i contenta, perquè això m'ha permés passar estones molt agradables amb els meus.

Ara us deixaré una recepta Àrab, en honor a la meva "germaneta adoptada" l'Assia, a la que tant anyoro i que si algun dia pot escapar-se i venir a veure'm li cuinaré sense pensar-ho. Li encantaria...

SALSA DE VINAGRE I ALL:

- 5 dents d'all
- 1/2 got de Vinagre
- Una cullerada petita de comí.
- Julivert
- Sal
- Oli d'Oliva (Opcional)

Preparació:
Com si es tractés d'un all i oli: Piquem l'all fins que quedi ben finet, afegim el Julivert, la cullerada de comí i la sal, remenem amb la mà de morter fins que està tot mesclat. LLavors hi tirem el mig gotet de vinagre. (Resulta que jo li vaig posar el de Mòdena, i... no sé si és una profanació el que vaig fer, però va quedar més que bó!).
Bé, remenem bé i reservem.

FILET DE PERCA AL FORN AMB SALSA DE VINAGRE I ALL:

EL Peix que vàrem triar va ser la Perca, que és tendre, melosa i sense espines. Ideal!
Col.loquem els filets un al costat de l'altre a una safata especial per forn, i per damunt pintem amb la salseta que acabem de preparar, deixant una mica més per quan el peix estigui cuit.
Preescalfar el forn a 200º, una estoneta... i quan introdoim la safata ho deixem tan sols 10 minuts. Un cop cuit el peix, hi tornem a pintar els filets amb la salsa restant i llestos.

CROQUETES DE FALAFEL

Per acompanyar aquest àpat tan especial, vaig preparar unes croquetes de Falafel, aquest cop pre-cuinades amb molt de carinyo. No tinc fotografia de la caixa però la vaig comprar en el Biogrà. I la veritat es que no em va semblar gens malament, son molt fàcils de fer i estan delicioses, a part de ser sanes, nutritives i pura verdureta!!!

I això es tot per avui, espero que us agradin els àpats Àrabs.
Salut Assia, et desitjo la millor de les sorts.

-- Montse :)

CARXOFES AMB PERNIL I FORMATGE DE CABRA (AL MICROONES)

2010-03-29T03:36:00.000-07:00

Bon dia i feliç Setmana Santa els que la tingueu.
Jo no em puc queixar, disposaré de cinc dies per descansar, gaudir del Ricard, de la nostre llar, d'escriure i sobretot i per necessitat: DE CUINAR.
En tinc moltes ganes, la veritat. No hi ha res com perdre de vista el despertador durant uns dies.

La recepta que us exposo avui l'he agafat del blog de la Dolors, o potser algú altre, la veritat es que ja no ho recordo, la qüestió es que com sempre, la vaig tunejar i el resultat va quedar deliciós.

Agraeixo totes les vostres receptes que em donen tantes i tantes idees.

CARXOFES AMB PERNIL I FORMATGE DE CABRA (AL MICROONES)

6 Carxofes Mitjanetes
Pernil Salat tallat a daus (o a llàmines petites)
Unes rodanxes de formatge de cabra
Sal gruixuda
Pebre (Acabada de moldre).
Oli d'Oliva

Pelem les carxofes tallant primer la cua. Extraiem les fulles més verdes del voltant fins que en quedem amb una forma ben arrodonida i neta.

Llavors aixafarem amb una mica de gràcia sobre el taulell i veure'm com s'obren mostrant.nos el seu cor.

Allí hi trobarem el foradet perfecte per ficar-hi:

1er. Un polsim de sal gruixuda
2on. Una mica de pebre negra
3r. Una rodanxa de formatge de cabra a troçets
4rt. El pernil tallat a daus.
5è. Cobrim amb un raxolí d'Oli d'Oliva

I ja estaràn a punt per introdoir-les al micorones, tapades amb la tapadora, per deixar sortir el vapor de la cocció.
Jo les deixo durant 10 minuts, però a vegades es necessari 5 minuts més. Depén de les potències, suposo. De totes maneres ja es veu quan están cuites o quan no.

Espero que les meves fotografies (inexpertes) del antes i el después us fassin veure el resultat.
Es un aperitiu fantàstic perquè realment estan delicioses i ademés son molt saciants. Jo les acompanyo quasi sempre o bé amb una sopa (de primer), o bé amb un peixet a la planxa (si es de segon).

Doncs apa! Ara només queda gaudir.

-- Montse :)

HAMBURGUESES COMPLETES (Guarrades...)

2010-03-24T03:12:00.000-07:00

Amb aquesta recepta em remonto a fa uns caps de setmana.
Quan la adolescent rebel de 15 anys va venir a pasar el cap de setmana a casa, amb el pare i amb mi.
Després de fer la compra i la neteja de casa ens venia de gust sopar "guarradetes" que en diem nosaltres, normalment agafem el portante i ens anem al Frankfurt del barri, que és boníssim i bé de preu. Però aquell divendres... ens va fer molta mandra sortir al carrer. Segurament deuria fer massa fred.
Total, que vem obrir la nevera - acabadeta d'omplir-, i vem dir: ¿Què fem?.
I la nena va dir: Guarradetes de casa!
I per això anomeno aquesta recepta:

Guarrades de l'Anna:

3 hamburgueses de vedella (Acabadetes de picar).
3 talls de formatge Masdam. (que queda super bó fos).
3 pans rodons de sèsam (Per fer hamburgueses de la Bimbo)
3 ous
1/2 Ceba
Oli d'Oliva
Ketchup Heinz
Maionesa
Mostassa
Julivert

Primer de tot, vàrem despejar la cuina perque:

- El Ricard s'ocupava de la planxa. I mentre feia les hamburgueses - volta i volta-, l'Anna preparava els panets d'aquesta manera tan especial que té i jo preparava la ceba fregida amb un raxolí d'Oli d'Oliva, deixant fer chup-chup, a foc lent i vigilant no es cremi.
- Els tres a la mini cuina de casa, i s'ens queia la baba veient com tot allò anava agafant forma.
- Un cop les hamburgueses varen estar preparades, l'Anna les va col.locar a la llesca d'abaix dels panets, a sobre una llesca del formatge, a la espera de la meva ceba que hi va anar al damunt.
- Ara era l'hora de fer els ous, i també s'en va encarregar el Ricard que per la meva sorpresa es un chef extraordinari amb la seva planxa. Els ous també els va cuinar d'aquesta manera!

Un cop tot va ser al seu lloc, l'Anna va concloure la recepte mentres em deia:
- Ves per la càmara!!!

Es macu, molt macu gaudir d'aquests moments a la cuina. M'encanta. Ara quan ho recordo, penso en lo feliç que em sento quan sóc conscient que aquestes dues persones són la meva familia, la de veritat.
Lo més divertit va ser que un cop ja estava tot a punt, la meva mare es va presentar de sorpresa, va veure el panorama i va dir: Que bó!!!
I llavors, el Ricard que es un amor, va dir: Aneu entaulant, que ara mateix en preparo un altre!!!
I sense adonarm'en, casi com un regal del destí, em vaig trovar sopar Guarrades amb les persones més importants per mi; veureles cobrir l'entrepà amb el ketchup i les salses varies i riurens els uns als altres dels regalimons que ens quèien.

Això es salut amics. Son els moments de felicitat que es recorden amb alegria.

Montse :)

CALAMARS AMB PATATES

2010-03-22T03:52:00.001-07:00

Després de passar un cap de setmana ben distret, vinc amb aquesta recepta de dinar de dissabte:

Calamars amb patates per dues persones:

2 Calamars ben grandots
4 o 5 patates mitjanetes (aprox)
Tomaquet fregit (Hida)
Ceba
1 o 2 Alls
Pebrot vermell
Pebrot verd
Rajolí vi negre
Aigua i avecrem de peix
Sal
Oli d'Oliva

Primer de tot, i com qualsevol àpat que es precii, començarem per un bon sofregit de ceba, tomàquet, pebrotet i els alls, tot ben picadet i deixant coure en un rajolí ben macu d'oli d'oliva.
Un cop esta tot rossadet hi afegim els calamars, que els haurem netejat i tallat en rodanxetes prèviament; el calamar el vaig deixar coure amb el sufregit entre 5 i 10 minuts a foc lent, llavors hi vaig afegir el raxolí de vi negre. (Es opcional, però li va donar un toc especial...).
Un cop s'ha evaporat el vi, hi vaig afegir dues gerres d'aigua, aproximadament quatre gots. També pot ser brou de peix i marisc que llavors quedaria un plat exel.lent, però per manca de productes de qualitat hi vaig posar aigua amb una pastilla de caldo de peix, que ja va fer l'efecte.
Ho portem a ebullició i quan ja ho tinguem a punt hi tirem les patates previament escapçades a troçets.
Ho deixem coure una mitja horeta fins que el boru quedi reduit i aixi sabrem que tots els ingredients son cuits i ben armonitzats entre si.
Corregir de sal i remenar.

I ja ho tenim a punt, per gaudir d'un plat únic que ens posarà les piles. Sobretot si fa fred i teniu feina a fer!
Com jo, que em va tocar una neteja a fons d'aquelles que fan història i de les que després respires fons i et sens duper orgullosa de la teva tasca!

Una abraçada amics.
Fins aviat!

-- Montse :)

ROTLLETS D'HOJALDRE AMB POLLASTRE, PERNIL I FORMATGE. I MONIATOS FREGITS, PER ACOMPANYAR.

2010-03-18T05:46:00.000-07:00

Aquests post tenia ganes de publicar-lo, es especial per mi perque no és una recepta meva, es de la meva amiga Vane, que sé que sempre em llegeix pero que mai deixa cap comentari :-Ç jejeje
Es el plat típic de casa la Vane, están deliciosos i són un àpat super complert si s'acompanya amb una bona amanida d'aquelles que treuen el sentit. (De les de vinagre de Mòdena i les pipes salades :) ).

Doncs, va per tu guapi:

ROTLLETS D'HOJALDRE DE POLLASTRE AMB PERNIL I FORMATGE

Petxugues de pollastre filetejades
Formatge per fondre
Pernil dolç tallat ben finet
Planxa d'hojaltre
Ou (Per pintar)

Primer de tot es talla en quatre quarts la planxa d'hojaldre
S'hi posa un tall de petxuga una llesca de pernil i una de formatge (Una cosa sobre l'altre).
S'embolica per formar un rotllet, assegurant-nos de tancar bé les puntetes perque no surti el formatge.

Es pre-calenta el forn a 200º aprox.
Mentres els pintem amb l'ou.

I ja els deixem coure fins que estan a punt. Normalment uns 20 minuts. Aneu vigilant...

Mmm.... Bó veritat?

En aquesta ocasió ho vàrem acompanyar amb un altre plat típic de Ca la Vane:

MONIATOS FREGITS:

Doncs són ben fàcils:
Es pelen, es tallen com si fossin patates fregides i es freigeixen en oli d'oliva ben calent.
Després els deixem escòrrer en un paper de cuina i els salem.

Mmm,.... deliciosos!!!! Un pica-pica excepcional per anar fent mentres els rotllets es couen.

Espero us hagi donat alguna idea per aquests sopars informals a casa, per la familia o els amics.
En el nostre cas, per les dues coses perque la Vane no tan sols es una amiga, sino, la meva familia.

Un peto amor. Fins aviat!!!
--
Montse :)

MENU LLEUGER (6)- Arròs integral amb Carxofes i Pèsols i Pollastre a la Planxa

2010-03-13T15:27:00.000-08:00

Hola Companys,
He estat una mica ausent aquests dies veritat? Us en heu adonat? jijiji
He estat a casa a causa d'un pinçament a l'esquena, que m'ha deixat inmòbil aquests horrorosos dos dies, per sort a casa en Ricard em cuida com un pare i una mare junts. La veritat es que no hi han queixes.
La que no ha parat de queixar-se he estat jo, que amb el dolor que tenia només que podía deambular recta i tensa per casa, sense saber qué m'aniría millor, si seure, estirar-me o qué.
Ha estat un infern, si no arriba a ser per les cures del meu home... (ais, que faria sense tu he?).
Tinc alguns post pendents, aixi que com aquests ultims dos dies hem tirat de congelador i de pitzza (pecat pecat!), però es que no podía cuinar!!! ; he decidit començar amb un menu lleuger, que després de tanta porquería ens anirà d'alló més bé.
El meu arroç integral ja el coneixeu, però es que de veritat que queda molt bé tenint en compte que és integral i que no agrada a molta gent...
Arroç integral amb carxofes i pèsols:
Carxofes Congelades (La Sirena)
Pèsols Congelats (Findus, boníssims!!)
Ceba fregida (Hida)
Dues tasses d'arròs
El sufregit és el de sempre, la ceba i les carxofes en un xic d'Oli d'Oliva, molt poquet, (tenint en compte que la ceba ja està fregideta).
Afegim l'arroç i el sufregim uns segons amb la ceba, perque s'ajuntin els sabors, llavors s'hi tira l'aigua. Quan és arròs blanc, les mides són dues d'aigua per una d'arroç, però amb l'integral és més bé: Quatre d'aigua per una d'arròs. (Tarda més en fer-se, i necessita més agua).
Els pèsols els vaig afegir quan ja portava l'arròs coent uns vint minuts, en una mitja hora o una mica més ja estarà llest. (Depen dels gustos)
Lo ideal es agafar-li la mida, abocant a la cassola ben plena d'aigua i al anar remenant anar corregint. Es l'unica manera. Es una mica pesadet, però val la pena. Després queda molt més gustós.
De segons, vàrem utilitzar la planxa i aquest cop tocaba pollastret.
Aixi que unes petxuguetes de pollastre a la plancha amb all i julivert va ser el segon plat d'aquest menú lleuger.
De postre: Fruita o Iogurt. (Nosaltres teníem una tarrineta de maduixetes, que están delicioses encara no sent la època, quina maravella!)-.
Bé, espero poder posar-me al dia amb tots els vostres plats. Gràcies per seguir amb mi. Una abraçada ben forta, (bueno no tant que no tinc l'esquena per moltes festes...).
Montse :)

OLLA D'ARRÒS INTEGRAL AMB BLEDES i altres verduretes...

2010-03-10T03:12:00.001-08:00

Ara que fa tant de fred bé molt de gust cosetes com aquestes, per fer un àpat complert y nutritiu.
M'agraden aquestes olles, m'agrada servir un plat generós en el que només hi ha que coses bones que omplen però no carreguen. Es un plat depuratiu, el poder de la fibra es fantàstic !!!!
Si completem el menú amb dues peces de fruita serà espectacular.

OLLA D'ARROÇ INTEGRAL AMB BLEDES i altres verduretes...

1/2 ceba
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
Tomàquet fregit (Hida)
6 pastanagues
1/2 kilo de bledes ben netetes.
2 tasses d'arros integral
Brou de verdures ( Aigua + 1 pastilleta de caldo concentrat de verdures, jo utilitzo el de Biogrà, es bó de veritat!)
Sal
Oli d'Oliva

Primer de tot sofregim la ceba i els pebrots en una mica d'oli d'oliva, quan ja està ros, hi afegim el tomàquet fregit i deixem fer un xup-xup; ara es el moment d'afegir el brou de verdures, és a dir, hi tiro agua tèbia ( Uns quatre gots d'aigua aprox.) i hi tiro una pastilleta de caldo de verdures concentrat, (Biogrà), un altre cop deixo bullir i quan està a punt hi tiro les bledes talladetes a troçets, la pastanaga també a rodanxetes i les dues tasses d'arròs integral. Llavors hi tiro un polsim de sal. (No gaire).
Ara ja puc invertir el temps en altres coses, com rentar plats, recollir la roba, fer la llista de la compra per el dia següent... A saber...
Vaig remenant i comprovant que no s'està bebent tota l'aigua, si és aixi, n'hi afegeixo. I així seguim fins que el grà d'arròs està ben cuit i la pastanaga es pot travessar sense problemes amb la forquilla.

Potser la pinta que té no es res de l'altre món, però us asseguro que es bonísim.
Nosaltres ens servim un bon plat que farà de plat únic, i encara que no tingui tall (com deia la meva àvia), es saciant i sà.

Anims per un dia depuratiu. De postre podríau pendre un Kiwi i una poma, o algu aixi. Per la nit una amanida i dos galls petitets a la planxa i guaita quin regal li hem fet al cos.

PD: El efecte de la fibra es nota! - Qui avisa no es traidor...- jijijijijiji--

Montse :)

INCREÍBLE NEVADA A BARCELONA!!!!

2010-03-09T00:35:00.000-08:00

Estic com una nena ilusionada.

Ahir va ser un dia màgic, un dia de regal per mi.

Veure la neu caure i colapsar Barcelona va ser una pasada.

Ens va demostrar lo poc preparats que estem per aquestes coses, els pocs recursos que tenim i al'hora ens adonem de que poques vegades tenim l'oportunitat de veure els nostres carrers com ahir estàven.

Hi han moltisimes històries arrel d'aquests desastres i sé que hi ha gent que ho ha passat francament malament, i ara les companyies d'assegurançes tindrán més feina que mai. I per uns dies oblidarem la crisi i el futbol. (Bueno, el futbol no! of couse - nótese la ironía-).

A mi em toca treballar, suposo que es el preu que paguem els que hem dormit còmodament a casa, els que no vem tenir cap problema per arribar a les nostres llars, i els que no ens hem quedat congelats i sense llum.

Els demés... no poden sortir de casa, no poden deixar els nens a l'escola, no poden agafar

l'autobús. Però poden passar un dia lluminòs de sol i màgia amb els seus a casa. Gaudint del paisatge.

M'agradaria saber les vostres històries de la nevada.

Una abraçada amics.

PD: Ahir, per sopar vàrem fer un caldo de pollastre amb lletretes com els d'abans.

Per culpa de l'emoció no li vàrem fer una foto, llàstima! Però us en deixo unes quantes més impactants.

Montse :)

PARRILLADA DE PEIX

2010-03-08T01:50:00.001-08:00

Fa molts dies que no puc estar pendent del blog.
Deu ser cosa de la feina que em té bastant ocupada i quan torno a casa, creieu-me que després de passar tot el dia davant l'ordinador, quasi no en tinc ganes de d'encendre el de casa.

De cuinar no he parat però he de reconèixer que aquesta setmana a estat molt tranquila.
En Ricard es va intoxicar amb unes mostasses que vam provar i ha estat tota la setmana de verdureta i peix. I això doncs tampoc a estat digne de publicar.

El dissabte al vespre teníem un convidat. Un amic del Ricard que feia temps que no veiem, i ens va anar la mar de bé que fos un amant del peix.
La nostre idea era fer un plat ben complet i vistós amb moltes varietats de peix, de fer vem anar al mercat a comprar peix fresc i va ser tot un descobriment.
La qüestió que quan va arribar el moment de posar-se amb la planxa, ens va resultar massa quantitat i vàrem quedar-nos amb els que ens vençíen més de gust: El Rap i el Gall.
D'acompanyament una amanida.

Ben simple, però deliciós. ( I sà!!!! )
I vàrem quedar la mar de bé.

Parrillada de Peix a la Planxa per tres persones:

6 rodanxes de rap
1 Gall
1/2 kilo d'escopinyes.

Vàrem calentar la planxa amb un raxolí d'oli d'oliva i hi vem afegir el peix. Uns minuts per banda, procurant que quedi ben cuit. Una mica d'all i julivert i a gaudir del plat.

Les escopinyes les vaig fer com a acompanyament, i les vaig fer obrir en un raxolí de vi blanc per cuinar, un polsim de sal i un altre de pebre negre acabat de moldre.
Van quedar amb un gustet especial i junt amb la parrillada (al final, no gaire vistosa), va quedar un sopar molt curiós.

El convidat, va portar el vi un Coto maravellós! , i unes lioneses de nata i trufa de postre.
No es podia demanar més, i a sobre ens vàrem alegrar amb una converça més que agradable.

* La idea original era fer: Unes rodanxes de rap, un terç del gall per cada un, un tall de tonyina fresca, salmó, calamar, sèpia i l'amanida havia d'haver estat de gambes.
Aixi que ja veieu com em va quedar el congelador... espero arrel d'això mostrar-vos aquesta setmana moltes altres receptes igual de sanes i nutritives.

-- Montse :)

PAELLA DE MARISC AMB MOLT D'AMOR

2010-03-03T09:36:00.001-08:00

Aquesta paella la vaig fer amb molt molt d'amor.
Era un regal per el meu Ricard, que tenia que començar a treballar i volia que ho fes amb força i energia.

No m'agrada molt la paella, de fet, prefereixo l'arroç en qualsevol altre plataforma que no amb paella. Sé que és per l'empatx que em vaig fer quan vivia amb la mare, que a ella li encanta i cada diumenge en feia una: De pollastre, de conill, de verdures, de marisc, de mar i muntanya, de salsitxes, empedrat... de mil maneres. I les vaig aburrir.
Però ara quan la faig, sempre li guardo un tapper perque també ella la gaudeixi.
Per mi es un honor cuinar per les dues persones que més estimo en aquest món.

Paella especial de marisc amb molt d'amor de la Xuxi

All
1/2 ceba
Tomàquet fregit (Hida)
Pebrot vermell
Pebrot verd
Carxofes
Fabetes petites
Sèpia
Calamar
Musclos
Gambes
Suquet de peix (Consum o marques varies...)
3 tasses d'arroç (Cada tassa és aprox, un got d'aigua).
Oli d'Oliva
Sal

Primer de tot, vaig sofregir les gambetes amb una mica d'oli d'Oliva i les vaig retirar.
Un cop el calamar i la sèpia van estar nets i tallats a troçets petits (en cuadradets la sèpia i en rodanxetes el calamar), vaig sofregir-los en el mateix oli. També vaig reservar.
En aquell oli ven impregnat de sabors i afegeixo la ceba, l'all, els dos pebrots i les carxofes i les fabes. I xup-xup.
Afegeixo de nou els calamars i la sèpia, just després el tomàquet.

I allò anava fent i la olor anava envoltant la casa.
M'encanta cuinar...

Llavors va ser el moment de tirar l'arroç i deixar que es rossi amb els ingredients. Tots els sabors tenen que quedar ben conjuntats abans de tirar el suquet.
Un cop tirat el suquet de peix, fins dalt ben bé de la cassola, cal anar remenant perquè no s'enganxi.
El truco està en controlar que sempre hi ha suquet, anar afegint es lo ideal, i anar remenant, i remenant... gaudint de les olors, dels colors, afegint azafrà o colorant alimentari a mida que vas veient... provant de sal i rectificant... remenant sobretot...Tatarejant la cançò que vas escoltar per la nit, fins que la cosa està prou feta i llavors amb molta paciencia, vaig col.locar els musclos (que ja estàven oberts al vapor) entre mig de l'arroç i les gambes també s'hi van col.locar sense problemes.
Una altre remenada i Voalà!
Ja tenim una paella deliciosa, cuinada a casa per la Xuxi.

Tan de bò us agradi...
Com feu vosaltres la paella?

-- Montse :)

ALL I OLI DE CA' LA XUXI -(Amb Pollastre a l'Ast).

2010-03-01T07:22:00.001-08:00

Un plat ben típic dels diumenges de la meva familia:

Pollastre a l'ast amb patates, croquetes i All i Oli.

Tinc que reconèixer que d'aquest plat l'unic cuinat per les meves mans és aquest esplèndit all i oli que em va sortir -perfecte-.
Hi ha una polleria de tota la vida on hi encarreguem el pollastre per telèfon i un cop ets allí, sempre acaves comprant també patates i croquetes... perque es que tenen una bona pinta...

La qüestió es que va ser una bona excusa per fer-ne un all i oli d'aquells d'abans, com els de l'avia. Com els que ara ja no pot fer. Ni la mare tampoc (Per culpa de l'artritis crònica que té).
Doncs jo, que com a màxim em pot agafar una contractura vaig possar-m'hi.

All i Oli:

All (2 troçets)
1 rovell d'oll
Sal
Oli d'Oliva
I molta força, paciencia i traça.

Primer es pica l'all en talls ben petits per poder-los aixefar millor amb la mà de morter.
S'aboca al fons, i li tires un polsim de sal. Després el rovell d'ou i llavors ja pots remenar fins que vegis que es va quedant compacte. L'All ja està integrat amb el ou.
Ara, es el moment crucial. Anem afegint poc a poc l'oli d'oliva, sense deixar de remenar, aixi que és d'agrair que algú vagi tirant l'oli i aguantant el setrill.
Veure-ho llavors com la masa va creixent i si no es nega i va quedant ben compacte hi haurà un moment que el mateix preparat et dirà: Ja n'hi ha prou.

Com es el cas.

Bon profit!

Salut!

-- Montse :)

MENU LLEUGER (5)- Crema de Carbassa i Petxugues de Pollastre a la planxa

2010-02-25T01:06:00.000-08:00

Avui presento un menu lleuger, que fa falta!
Ara que ha sortit el sol per aquestes terres, i que comença a entrar-nos la salivera d'una benvinguda promavera, començem a pensar en com ens quedarán els banyadors i les faldilles i els suèters de tirants...
Grrr, jo m'esgarrifo només pensar-ho.
Aixi que menys Lassanyetes i més cremetes de verdures...

Crema de Carbassa - i altres verdures- per dues persones:

1/2 Carbassa mitjaneta
2 Carbassons
2 Patates Mitjanetes
1 Ceba
4 Pastanagues
2 porcions de "Quesitos ligth".

Tallo totes les verdures en troçets petits, excepte la carbassa i la ceba que les deixo senceres; cubreixo d'aigua la cassola i a bullir. (Res més fàcil).
Després de uns 20-25 minuts aprox.
Deixo caure a la pica l'aigua que sobra del bullir i llavors afegeixo els dos quesitos.
Una bona estona de Minipimer i Voalà. LLest per servir i atacar una bona ració de verdura i fibra a tope!!!

Petxugues a la Planxa amb all i Julivert

El pollastre ja està filetejat quan el compro, aixi que tan sols tinc que calentar la planxa i volta i volta.

M'encanten. Sé que no son coses molt elaborades, però es tant important menjar-les... que no m'en canso dels menus lleugers de la Xuxi.
Tinc l'esperança que la gent que estimo i aprecio prenguin conciència de la importància d'alimentanse correcta i sanament.
I tan me fa se una pesada.
No costa tant menjar bé.

Bon profit!
Salut!

-- Montse :)

LASSANYA DE PEIX I MARISC

2010-02-23T01:59:00.001-08:00

Alucinant el resultat d'aquesta recepta.
Vaig comprar ingredients per fer una paella el diumenge per en Ricard. (Un encàrreg especial).
Però què feiem per dinar dissabte?
La questió era fer alguna cosa que hi pogués publicar, vaig recordar que tenia una capsa de pasta per lassanya del Pavo, d'aquestes que les deixes en remull 20 minuts i queden llestes per farçir.
Vaig anar al menjador i li vaig preguntar:
- Carn o peix?
I... coneixent al Ricard ja sabí que em diria PEIX.
Correns a la cuina a començar a crear.

Lassanya de Peix i Marisc per dues persones:

10 Planxes de lassanya (5 per persona).
6 Calamars petitets amb la seva tinta.
2 Filets de Perca. ( O Lluç, Rap, Panga... qualsevol peix que no tingui espines).
10 LLagostins cuits. (Els d'oferta..., boníssims!)
Tomàquet fregit
Ceba
Sal
Oli d'Oliva
Bechamel
Formatge ratllat

Mentres les planxes de lassanya estan en remull; en una cassola amb una mica d'oli d'Oliva hi saltejo la ceba fins que estigui rossa. Un cop els calamars están netets però conservant les potes i la seva tinta, les tallo ben petits, ajudant-me en el troços més grans amb la picadora de mà, els aboco a la cassola amb la ceba. Chup-chup.
El filet de Perca també el vaig desmenussar ajudant-me de la picadora. I au, tot a dins. Chup-chup.
I ara, el tomàquet fregit. (Vaig utilitzar el de marca Hida, que dona un sabor explèndit, per mi, molt millor que el tomàquet natural...), no paro de remenar...
L'Olor a cosa bona arriba al menjador i em guanyo que el Ricard s'aixequi i em doni mil petons, cosa que m'encanta :)
Ja estàn tots els ingredients ben armonitzats, es el moment d'agefir els llagostins que com que ja estan cuits, només cal pelar-los, i amb unes tisores anar tallant rodanxetes de llagosti cuit que cauen sobre el sofregit donant un toc fresc.
Mmm.... uns minuts més remenant i ja estàn a punt per farçir les planxes de Lassanya que ja estan escorregudes en un drap de tela.
Utilitzo una safata de forn de vidre que em va regalar la meva mare quan vaig abandonar el niu. Era de quan ella es va casar. I em fa molta ilusió fer-la servir.
Aixi doncs, monto les planxes i les vaig omplint.
Tan sols quedava preparar la bechamel i possar-ho al forn.

Ja era tard i vaig decidir que faria la bechamel de sobre, que tampoc està tan malament si li afegeixes un polsim de nou moscada.
Per sobre ben cobert de formatge ratllat per fer bé el gratinat.

El forn ja era calentet, estava a 200º i vaig col.locar la safata al mig. Va estar 15 minuts amb la calor al culet i 5 minuts de gratinat.

La taula ja era parada i el pa tallat en una panera. En Ricard esperant impacient com un nen. L'olor envolta la casa i dinem més a gust que els Reis.

Espero que us hagi agradat.
Bon profit!

-- Montse :)

EMPANADILLES DE LA MARE MONTSERRAT

2010-02-22T04:21:00.000-08:00

Aquestes empanadilles les feia la mare.
Recordo que a mi m'agradava tancarles, m'agradava fer força amb la forquilla per sellar la pasta.
Estaven delicioses.
Mai li he demanat la recepta però l'altre dia, quan vaig comprar un paquet de pasta d'empanadilles de la Cocinera vaig pensar de seguida que imitaria les de la meva mare.
El paquet de les empanadilles no ha canviat gaire desde que ella les comprava, aixi que encara em feia més ilusió.

Empanadilles de tonyina i ou dur per dues persones:

16 empanadilles mitjanetes ( La Cocinera).
2 Llaunes de tonyina
2 ous durs
Tomàquet fregit
Ketxup (Heinz a ser posible...)

Per fer el farçit vaig ratllar els dos ous durs i els vaig adjuntar en un vol amb la tonyina, amb una forquilla vaig anar montant una massa. Una mica de tomàquet fregit i un punt de ketxup per donar-li "el toque".
Tot ven remetat i procedim a omplir les empanadilles.
Una cullereta de cafè a cada una i tanquem amb la forquilla fent presió una banda amb l'altre.
En absolut van quedar com les de la mare, però per el sopar van anar la mar de bé.
Les vàrem fer al forn ja que fugim dels fregits a casa. Les vaig banyar amb ou i les vaig tenir uns deu minuts. (No ens agraden massa torrades...).

Les podríem haber fet de tantes coses... de pernil i formatge per exemple. També hi quedaven bones, però ja no eren les de la meva mare.

Salut!-- Montse :)

PATATES HASSELBACK ESTIL XUXI

2010-02-18T04:06:00.000-08:00

Feia dies que tenia ganes de publicar aquesta recepta.
Li tinc un carinyo especial perquè es la primera que trec d'un altre bloc per fer-la jo a casa meva. Es la primera que quan vaig dir a casa que anava a fer un plat de un company blocaire en Ricard i jo ens vàrem emocionar i esforçar perque ens quedés digne de publicar.
Gràcies al bloc de: CATACUINA per ensenyar-nos aquestes maravelloses patates d'acompanyament.
Tinc que dir, que perque no fossin del tot igual, vem innovar afegint a la safata que col.locarem al forn: Ceba, alls i un rajolí de vi blanquet.

Patates per dues persones:

4 patates groses
Llorer
Sal
Pebre
Altres espècies al gust (pimentó, pebre planca, ...)
Oli d'Oliva
Ceba
Alls
Vi blanc per cuinar

La preparació es important:
Passar la patata per l'aixeta perque les cuinarem sense pelar i tenen que ésser ben netes.
Col.locar les patates entre dos bastonets xinesos (d'aquests tots en tenim no?, qui no s'ha endut uns bastonets del restaurant xinés de confiança?).
Amb un ganivet ben esmolat anem tallant fines llàmines (imitant les xips), però sense arribar a tallar-les del tot. (per això el tope dels bastonets).
Entre mig dels talls col.locar unes quantes fulles de llorer, jo en vaig posar 4 o 5 per patata, ja n'hi ha prou per aromatitzar-les.
Col.loquem les patates en un recipient apte per el forn, hi afegim la ceba, els alls i un rajolí de viblanc. Després, entre els talls de les patates un bon aig d'oli perque es fassin bé.
El forn, com diu en surfzone, no cal precalentar-lo abans, ja que les patates hi haurán de ser-hi ben bé una hora perque agafin la textura torradeta que esperem d'elles.
Quan es va evaporar tot el vi, hi vaig afegir un altre rajolí d'oli d'Oliva que va aguantar el niu humit fins la finalització del temps.

No cal dir-vos que van quedar extremadament delicioses, picantones y molt especials.
Gracies Surfzone!

MENU LLEUGER (4)- Bledes amb Patates i Fetge a la Planxa

2010-02-17T03:46:00.000-08:00

Aquest plat es un altre menu lleuger de casa nostre.
Molt poques vegades tenim el plaer de menjar fetge bó. Em refereixo el que comprem al mercat. Uns bistecs grans i macos i de bona qualitat.
Aporten ferro y energia per un tubo i llavors, acompanyat amb unes bledetes amb patates es converteix en un menu bén sà i diurètic.
Es un altre menu d'aquells de digestions lleugeres que semblen aburrits però que son d'allò més necessaris.
No es un repte culinari. Però si es una idea per aquells que sempre obren llaunes o tapers pre-cuinats.
No es qüestió de temps, segur. Venen unes bosses preparades a les fruiteries i en els supers, de bledes ja tallades i netes, tan sols s'ha d'obrir la bossa i abocarla a l'olla. No hi ha excusa senyors. Cap ni una.

Bledes amb patates i fetge a la planxa per dues persones:

1 bossa de bledes. (O bé un ram ben net i tallat a trossets).
5 patates mitjanetes.
Sal
2 bistecs de fetge del mercat de l'Abeceria Central ( Visca Gràcia!).
All
Julivert

Es posen a bullir les bledes i les patates pelades però senceres. (Nosaltres les fem el dia anterior, a la nit mentres sopem, aixi no hi han excuses de no tenir temps per mejar verdura com Déu mana. Mentres en Ricard i jo parlem de com ens ha anat el dia, jo pelo les patates i ell frega els plats del dinar. Deixo la verdura, bullint mentre anem a sopar i quan tornem a buscar la fruita de postre ja podem apagar l'olla i voalà!).
Al migdia just abans de dinar triem la planxa i dorem els bistecs de fetge tres minuts per banda o més si us agrada ben cuit. Afegim l'all i el Julibert i al plat.
De postre una fruita o un Iogurt i en marxa el que queda de dia.

Es de veritat una maravella menjar bé!

Una abraçada!

-- Montse :)

NIT DE CARNESTOLTES

2010-02-16T01:54:00.000-08:00

La nit de Carnestoltes va ser una excusa per trobarnos amb els amics.
El mal temps i la pluja va disuadir a la Raquel i l'Aitor, perquè L'aitor no es trovaba molt bé i no volia arriscar-se. Millor, tal com estan les feines, com per anar agafant baixes...
La Vanesa i l'Alberto, no hi van faltar.
No havia mencionat que aquesta parella va ser la que va fer possible que en Ricard i jo ens coneguessim i només per això els hi debem amistat i soparets bons per tota la nostre vida.
Les nenes: La Marta, l'Elena, la Jorgina i la Mery al final no van ajuntar-se a la nostre festa. Ni nosaltres a la seva. Però desde el cor, ben conectades... com sempre. Esperant la proxima ocasió per riure una estona.
I la convidada especial: L'Anna, la filla d'en Ricard, que es tot un honor, que amb la dificil edat de 15 anys, vingui a passar el cap de setmana amb el papa i la novia del papa, que més semblo la seva germana gran. jajaja

Amb aquest rotllet, només volía introdoir lo important que son per mi aquests sopars, amb la meva familia i amics. Sense ells, ni tan sols seríen sopars, ni molt menys un dia de carnestoltes.

Erem 5 i el temps per fer unes petxugues de pollastre a la mostassa era just. Aixi que ens vem decidir per fer unes pitzzes!
Pero casolanes he?
La Vane n'es una experta. Tenia que aprofitar que la tenía a casa per veure-la treballar a la cuina d'aquesta manera.
M'agrada quan està animada!

Pitzza de Carn i Rulo de Cabra per 4 persones:

1 paquet de massa de pitzza Buitoni, rectangular varietat: Finísima.
2 o 3 Cullerades de tomàquet fregit.
Motzzarela
Orenga
Carn picada al gust ( sal i pebre ).
Rulo de Cabra.

El procés és:
1er. Estirar la masa.
2on.Abocar el tomàquet fregit i amb una cullera fer que cubreixi la masa.
3er. Donar-li color i aroma amb l'orenga.
4rt. Motzzarela a rabiar, perque quedi ben gustosa.
5è. La carn, ben repartida i ben plena.
6è. El Rulo de Cabra.
7è. Al forn a 220º, entre 15 i vint minuts. (Vigilant sempre que no es cremi).

Pitzza de Bacó, pernil Salat, xampis i Rulo de Cabra:

1 paquet de massa de pitzza Buitoni, rectangular varietat: Finísima.
2 o 3 Cullerades de tomàquet fregit.
Motzzarela
Orenga
Bacó a tires.
Pernil Salat
Xampinyons a llàmines.
Rulo de Cabra

El procés es el mateix. I encara que canviin els ingredients va sortir la mar de bona.

A la nena li vàrem fer una pitzza petita de pernil i formatge, (de les preparades), però millorada amb mé spernil i més formatge. També estava boníssima segur. Perque no en va quedar ni una engruna!.

Per acompanyar aquest maravellós sopar de caloríes mil, vàrem fer, també al forn unes patates barbacoa ben picantones.

Estàvem tots ben plens i la vetllada es va millorar en quan en Ricard es va convertir en un pirata de tres ulls, la Vanesa en un dimoniet dolçet i jo en una cosa rara amb una mascara amb purpurina, guants de bellut, joies falses i una boa de plomes vermella que va deixar el pis plé de plomes.

Visca Carnestoltes!
Què veu fer vosaltres?

CORS DELS ENAMORATS

2010-02-15T09:15:00.001-08:00

Cada dia celebrem que ens estimem , en Ricard i jo, però a mi m'agrada fer les coses especials, i aixi va ser!
Varem tenir la seva filla el cap de setmana aixi que es feia una mica dificil celebrar el dia com voliem, però va ser molt romàntic també, perque ens vem passar el diumenge donant-nos petons per les cantonades, com dos adolescents bojos d'amor.
Vaig aprofitar l'estona en la que ell marxar a portar la nena a casa seva per fer aquestes pastetes exprés.
Dic aixi perque les vaig fer en menys d'una hora. I amb molta pressa per si venía i em trovava empantanagada a la cuina.

Aquest any li he demostrat el meu amor amb Cors de Crema:

1 planxa d'Hojaldre ( La Rana ).
1 Ou per pintar
1 polsim de sucre
1 Sobre de Crema Catalana Royal
1 polsim de canyella (Per donarli el toc afrodisíac)
I molt d'amor...

Un cop estessa la masa vaig ferli la forma del cor, amb un simple ganivet i molt d'art. Prefería fer-ne varis de petits que un de gran aixi que van quedar molt graciosos perquè cap era igual que l'altre.
Un cop els cors a la safata del forn sobre un paper vegetal, vaig pintarlos amb ou i vaig donar-li el toc de sucre.
Van estar no arriba a 15 minuts i ja es van inflar i vaig poder retirarlos i deixar-los refredar.

Mentres es coíen els cors, jo ja tenia la crema feta. El truco era no ficarli els 750 cc que indica la caixa, tan sols hi vaig afegir mig litre de llet i un polsim de canyella. AL refredarse la crema a la nevera, vaig poder montar els cors sense problemes.

Tallarlos per la meitat es laboriós però si vas en compte no es trenquen. Vaig utilitzar una mànega pastissera que em va regalar la Vane com a record dels primers bunyols a la casa nova!.
Em va anar molt bé i va ser ràpit i fàcil. I ja veieu el resultat.
El que no veieu però si entuiu es que va ser tot un èxit i que la canyella va fer el seu efecte un cop haviem degustat el pecat!

Espero que ho gaudiu.
Què vareu fer vosaltres per Sant Valentí?

-- Montse :)

CROASSANT RÀPID

2010-02-10T04:20:00.001-08:00

Aquesta recepta es un tastet.

Desde que Paula en el seu blog va publicar la seva recepte de croassants, que en tinc ganes de Fer.

Es per manca de temps que no puc dedicarme a fer la masa d'hojaldre corresponent i es per això que aquest cap de setmana em va donar per comprar una base d'Hojaldre La Cocinera, que em va sortir bonísima, per fer croassants.

En van sortir poquets, però per el que era: Un tastet. Va haber de sobres.

No va ser gents dificil de fer-ho.

La base era rodona i em va venir molt bé, perque fer les porcions, que son com les que fariem en una pittza.

Després vaig enrollar la pasta desde la part ample a la punta, fent un cargolí, després les puntetes les hi vaig tirar mirar abaix i aixi quedaríen en la forma més convencional, si els deixem estiradets, tampoc passa res, tindran forma de xuxo.

Si els voleu farcir, només que hi afegiu el que trieu a la part ample de la porció i embolicar-ho amb cura, fins la punteta.

Jo vaig fer-ne sis amb xocolata (una porció de tableta xocolata amb llet de Nestlé per cada croassant), i sis sense. (Per no embafar).

Un cop la formeta estava feta, vaig deixar-los reposar durant una hora perque fermentessin una mica, no gaire, tan sols un punt.

Un cop a temperatura ambient, els vaig pintar amb ou i els hi vaig tirar una mica de sucre per damunt. Que li va donar un toc encara més dolç. Boníssim.

Ara, mentres estic narrant els aconteixements estic fent salivera. Tan sols un cop a la setmana em puc permetre aquestes coses... i la veritat es que son pecats massa bons com per no cometre una falta.

Moltes gràcies a la Paula per ferme recordar de les ganes que tinc de probar a fer reposteria.

Salutacions... i bon profit!

--
Montse :)

MENU LLEUGER (3)- Crema de Carbassó i Tonyina a la Planxa

2010-02-09T07:18:00.000-08:00

No hi ha res millor que un àpat lleuger en un dia entre setmana que el que vols es arribar al vespre, és a dir, al teu temps d'oci amb energia i amb ganes de disfrutar de la teva familia.

I això s' aconsegueix molt millor si has tingut una digestió ràpida i sólida que fa que arribis a la feina carregat de piles, passis la tarda content, et mengis una poma a mitja tarda i et reconstrueixis fins l'hora de sopar.

Mmm... es molt maco escoltar el cos i saber qué es el que et demana.

A nosaltres, en un dia com avui de dimarts, per exemple, ens demana àpats com aquest:

Crema de Carbassó per dues persones:

4 Carbassons mitjanets

2 Patates mitjanetes

4-6 Pastanagues

2 Quesitos ligth de la vaca que ríe.

Sal

Oli d'Oliva

Possem a la cassola els carbassons talladets en rodanxes, les patates en trossos petitets, les pastanagues, pelades i a rodanxes també. Cobrim d'aigua les verduretes, un polsim de sal i a coure.

Entre 20 i 25 minuts.

Un cop cuit, vuidem l'aigua que resta deixant-ne una mostra perque la crema no quedi tan espesa.

Llavors, hi tirem els quesitos, li passem el turmix i ho deixem ben finet.

Jo no soc partidaria de pelar els carbassons, m'agrada que el plat es vegi de color verdet, però... va a gustos. Es clar!

Al emplatar hi tiro un rajolí d'Oli d'oliva.

Tonyina a la planxa:

Nosaltres sols la fem si els filets son ben primets. No soportem que la carn de la tonyina es fassi sabata, aixi que quan la comprem fresca li demano al peixater que ens fassi talls ben prims.

Llavors ja podem passar-los per la nostre estimada planxa. Amb All i Julibert, per no variar.

Tan sols 3 minutets per cara.

I voalà ja tenim un altre menu lleuger per disfrutar de l'alimentació sana.

(Un altre cosa extranya per els paladars més obstinats).

Fins aviat!

Montse :)

MOLLS A LA LLIMONA

2010-02-08T08:52:00.001-08:00

I aquest és l'esperat segon plat d'aquest menu
tan especial!
Els vaig comprar un dia per fer-los de sopar i al final ens va fer mandra engegar la planxa, aixi que van quedar al congelador per un altre dia d'inspiració.
I aquest dia va ser ahir.
En el que vem pensar que rere un plat de pasta i un postre de xocolata, millor peix.

Molls a la Llimona per dues persones:

6 Molls ben grossets
Julivert
Llimona
Oli d'Oliva

Es ben simple, calentes la planxa amb un rajolí d'Oli d'Oliva i afegeixes els molls, per la banda lliure els hi tires el Julivert i un bon raig de llimona. Deixes coure uns 3-4 minuts. Després donem la volta i el mateix. 3-4 minuts, mentrestant hi tirem un bon raig de llimona a la part ja cuita. Fem una última volta per comprobar que l'especte del peix es correcte i emplatem.

El gust es tan exquisit com la pinta que té. No sé descriure'l, però no es comparable amb res. Es menja com si fos una sardina, tenint en compte que hi podem trobar espines per la vora del cap.

A nosaltres ens va semblar un menu completissim i de Diumenge; com diem a casa:

¡¡¡Digne per publicar al blog!!!

O què en pense-ho?

--
Montse :)

ESPAGUETTIS INTEGRALS AMB SALSA D'ANOUS

2010-02-08T07:36:00.001-08:00

Ja els havia fet en un altre ocasió, però aquest cop van quedar més bons.

Potser perquè anava predisposada a crear un dinar maravellós. I així va ser.

La pasta integral es presta molt a investigar sobre salses lleugeres o vegetarianes, no sempre s'han de mejar a la carbonara o a la bolonyesa.

Vem pensar que si el postre tenía que ser tan pecaminós, sería bó fer un plat nutritiu però lleuger.

Espaguettis Integrals amb Salsa D'anous per dues persones:

1/2 Paquet d'espaguettis integrals. (Es troben a qualsevol superpercat, els nostres son del Consum).

50 gr aprox. d'anous pelades.

1 brik petit de nata per cuinar

Sal

Pebre

Julivert

Oli d'Oliva

Es couen els espaguettis, durant 8 o 10 minuts (segons el paladar) i es reserva.

Per la salsa:

Vaig abocar en el got del turmix, les anous, la nata líquida, una mica de sal, de pebre i Julivert. Després un raxolí d'oli i ja esta a punt per encendre l'aparato fins que quedi una textura ben fina.

Reservem.

Després, en una paella ben petita i aboquem mitja ceba, tallada en juliana prèviament, i la coem uns minuts amb una mica d'oli. Poc a poc anirem afegint la salsa ja preparada i deixem que fassi un bull junt amb la seva.

Ja veieu quin plat. I ademés integral.

Sé que hi ha molta molta gent que no s'atraveix amb això. Doncs jo els hi dic que no saben el que es perden:

- Més fibra.

- Més sacietat.

- Més sà.

- Menys refinat.

- Menys coloríes.

- Menys restrenyiment i digestions costoses.

No sé, la veritat es que quan dius coses d'aquestes la majoria et miren extrany, no saben la raó que tens. Lo important que és una bona alimentació.

Dit això. Espero que feu cas de les cosetes bones que us dic.

Salut i mire-ho el proper post, és el segon plat d'aquest menu!

--
Montse :)

FONDIE DE XOCOLATA AMB FRUITES

2010-02-08T04:30:00.001-08:00

Comença la setmana i ho fa plovent i amb fred.

I què hi farem si estem a l'hivern...

El temps també acompanya a passar mes estona a la cuina.

He passat un maravellós cap de setmana a casa, i on millor? Amb aquesta crisi l'unic extra que fem es menjar bé, però ni pensar d'anar al cinema o a un restaurant de luxe. I això que treballem els dos gràcies a Déu... on anirem a parar...

La qüestió es que ens hem dedicat a fer unes receptes delicioses i hem tingut uns àpats molt especials.

Començarem per els postres que són més dolços:

Fundie de Xocolata amb Fruites per dues persones:

1 Plàtan

1 Kiwi

Un cistellet de maduixes

Una tarrina de xocolata per desfer

Tan sols vaig tenir que tallar la fruita i presentar-la en vols diferents.

Vaig calentar la tarrina de xocolata uns minuts (segons marca a l'envàs) i sucar.

Deliciós.

Aquest maravellós postre va venir després d'un menú de Diumenge la mar de bó. Que us presentaré en el següent post!

Convido a tastar aquest pecat perquè aquest xocolata es de premi!

Salut!

Com ha anat el cap de setmana?

--
Montse :)

CROQUETES DE LLUÇ I GAMBES

2010-02-05T02:13:00.001-08:00

Aquesta recepta va ser tot un descobriment i un cúmul de casualitats.

Els nostres amics la Raquel i l'Aitor, vàren venir a sopar un dia de sorpresa.

Ens van enganxar a la setmana de buidada de congelador i va resultar molt còmode perque son una parella que tenen hàbit alimenticis semblant als nostres i era ben fàcil que s'amotllesin a la dieta suau que tenim a casa.

Vaig comprar unes cues de lluç per aprofitar les gambetes que tenia al congelador i pensaba fer algu amb suquet, però després vaig recordar que a la Raquel li tornaven boja les croquetes.

Massa tard per decidirme a fer croquetes, ja que no tindria temps de ferles refredar.

LLavors ho vaig fer a la meva manera.

Croquetes de Lluç i gambes per quatre persones:

6 cues de lluç sense pell ni espines.

Una bossa de gambes pelades de l'Area de Guissona. (Bonísimes).

1 ceba

Pa ratllat

Oli d'Oliva

Vaig desmenussar el lluç, i les gambetes, després ho vaig picar tot amb una mica de ceba i ho vaig passar uns minuts per la paella. Res, perque es dorés la ceba. Ho vaig possar a la nevera mentres feia l'amanida que acompanyaria al plat.

Després, vaig treure el vol on hi havia la pasta i hi vaig afegir tan pa ratllat com va demanar el conjunt.

I vaig formar les croquetes.

El toc interessant d'aquesta recepta es que jo no volia menjar fregits per la nit, aixi que vaig pensar que perquè no posarles al forn?

D'aquesta manera aprofitaria i treuria del congelador unes baritas pescanova de merluza, que no sabia quan fer-les.
Hi ho vaig posar tot al forn. Amb un raxolinet d'Oli d'Oliva per sobre de cada peça.

I vaig coure-ho uns 20 minuts.

(Potser haurien quedat més melosses si haguessin sigut 10, però estaven boníssimes i no en va sobrar ni una!).

El sopar va ser un èxit, i llastima que tots treballavem al dia sdegüent i no vem poguer allargar la nit.

Però ja en tindrem més d'ocasions per reunir-nos. Això rai.

¡¡¡Molt bon divendres a tots!!!

Aquest cap de setmana serà moment per innovar les noves receptes que he anat veient en els vostres blogs! Espero venir renovada de fotografies per la propera setmana.

Petons!
--
Montse :)

VA D'AMANIDES!

2010-02-03T09:32:00.000-08:00

I pensar que abans no les podía ni veure?
No podía menjar una amanida perque no tolerava la textura del enciam. No puc dir quants cops s'han burlat de mi per aquesta raó, però es que es certa! Mai us heu trobat que no tolereu la textura d'un plat? No sé, per exemple la textura del puré de carbassa, dels moniatos, de la mel, del codony... textures. Si tothom em diu que això es cosa meva potser acabaré de creure'm que estic més boja que una cabra. Vaja doncs resulta que desde que estic a casa meva, trobo que les amanides son el millor remei per els acompanyaments. El que passa que no claudico amb lo del enciam, m'he quedat conformada amb les bosses de "Florette" varietat: Gourmet. M'encanten ademés son molt vistoses i els hi pots possar qualsevol cosa.

Amanida de Rulo i pipes salades:

Amanida de Rulo i Olives negres d'Aragó:

Amanida de Tonyina amb Ou dur:

Amanida de la terra: Amb rulo, fuet i botifarra blanca:

Totes les amanim amb Oli d'Oliva i vinagre de Mòdena.

Ens encanten.

I vosaltres? De què feu les amanides?

MENU LLEUGER (2) - Mongeta tendra amb patates i pit de gall d'Indi a la planxa

2010-02-03T01:58:00.001-08:00

Un dinar de dimarts a casa nostre es així, simplot i sà.

Mongeta tendra. Desde que en prenc sovint, ja no em calen 10 Activia's al dia per regular la meva frecuència d'anar al bany.

Si prens verdura a diari, no hi tindràs mai de problemes per anar...

I sincerament no es tant dificil agafar l'habit de preparar-te un plat de verdura.

Recomano coure-la al vapor, pero en aquests cas les vaig bullir amb aigua i tan se val, estàven boníssimes.

Ara están a uns preus... que no es poden tocar; jo en vaig trobar un ramillet al Caprabo que em va durar per una menjada de dues persones i ens va sortir a 2,35 €. (Es un robo), però més car és un brik de puré de verdures de bona qualitat.

L'Avia Marcela, pelaba les mongetes sentada a la taula del menjador, empapelada de diaris, mentre l'avi mirava una película del oeste i així passaven la tarda de diumenge, els dos plegats. Discutien perque a l'avia no li agradava la película i l'avi intentava explicar-li la trama per veure si s'enganxava. Però un cop les mongetes eren pelades i dins el colador, l'avia li donava un petó al front i li deia:

- Arturo, a mi aquestes pelicules no m'agraden.

I anava a la cuina a tirar-les a l'olla.

I això mateix vaig fer jo a casa. Un munt d'anys després amb la diferència que el Ricard no va mirar cap película del Oeste, sino que jugaba a la Play, i vaig passar la tarda escoltant tirus i explosions i ordres militars. I jo també marxo quan la meva feina està feta i també li vaig donar un petó al front. (Si perdía la missió no m'ho perdonaria, jajajjaa).

Mongeta tendra amb patates per dues persones:

1 ramillet de mongeta tendra

5 patates mitjanes

Sal

Pebre negre

Oli d'Oliva

Es posa l'aigua a bullir, un cop bull s'hi tiren les monjetes (ja preparades), i les patates pelades però senceres.

Hi van estar uns 25 minuts. Després vaig escòrrer i al servir hi vaig afegir un polsim (quasi-invisible) de sal, un altre més generós de pebre negre i les vaig amanir amb oli d'Oliva.

Pit de gall d'Indi a la planxa

Dos pits de gall d'indi filetejats

All

Julivert

Oli d'Oliva

I cap a la planxa! Un quatre minuts cada costat, ben amanit i al plat.

Ja tenim un menú ben sà per un dia entre setmana. Complementem amb una peça de fruita o bé un Iogurt descremat.

I ja està ja podem gaudir d'una digestió lleugera.

Recordeu emportar-vos la poma o el que considereu per verenar!

--
Montse :)

FABES A LA XUXI- AMB CARGOLS

2010-02-02T09:06:00.001-08:00

Aquesta recepta no recordo haverla vist abans, ni tan sols haverla degustat, però sens dubte ha estat una de les mes elavorades que he fet i de la que estic molt orgullosa!
Tot formava part de l'aventura de buidar el congelador i un dia vem comprar un paquetet de Fabes tendres a la Sirena.
I alli la tenía. No sé que esperava fer amb elles, fins que la Vane em va donar aquella bossa de cargols del poble!!!
Feia moltíssim que no menjava cargols.
N'havia menjat quan era menuda amb la familia, quan anàvem a la "casa del foc" a ColldelRat (Lleida).
Per les nits, després de la pluja sortíem tota la família (la de la foto del primer post), a collir cargols que després la meva avia cuinaria fabulosament amb una salsa vermella i picantona.
Ara fa molts anys que no vaig a la casa de Colldelrat i ara que estic aprenent a cuinar em venia molt de gust crear aquest plat.

Fabes (a la Catalana) amb Cargols, per a dues persones:

1 bossa de 1/2 kilo de fabes de la Sirena
1 ceba i mitja ben picada
2 Alls tendres ben picats
MItja botifarra negra
Un quart de bacó a troçets (Vaig utilitzar els paquetets que venen de Oscar Mayer ja fets a troçets).
Julivert, menta i alguna espècie més con unes fulles de Llorer o el que tingueu a mà.
Un polsim de pebre negre
Un polsim de Sal
1 pot de tomàquet Hida. (Si no teniu del tomàquet natural, recomano el de Marca HIDA,, es perfecte per obtenir un gust espectacularment Natural. Per mi, que en soc alèrgica al tomàquet natural es una maravella).
1 Litre de Brou de Carn (en el seu defècte dues peçes de Abecrem de carn disoltes en un litre d'aigua).
Cargols
Oli d'Oliva
Primer de tot posarem a dorar la ceba i els alls tendres a foc lent, xup-xup, una bona estona, a mida que es va fent afegim la butifarra negra, xup-xup, i després el bacó i a ritme del foc, anent afegint les espècies. Remanant si ho cal. Ara el llorer. I deixem fer fins que tots els ingredients es convertèixin en un de sol.

Llavors hi afegim les fabes sense descongelarles previament, encara que si ho fem no crec que varii el resultat. Les sofregirem una mica en el conjunt i després hi abocarem el litre de Brou de Carn.

I això ho deixarem fer durant mitja horeta. Fins que les fabes s'arruguin una mica i estiguin ja tovetes.
I per últim els CARGOLS!!!
(Els cargols ja els tenia bullits, aixi que va ser ven fàcil afegir-los i au), tan sols esperem a que els sabors s'apleguin. Deixant reposar mentres prepares una amanideta per acompanyar, pares la taula, fotografíes la teva creació i li dones un sucós petó a la teva parella.

I així es com ho vàrem fer a casa, aquest diumenge.
Un diumenge fantàstic, però com últimament amb un toc de tristesa i anyorança.

Espero que us hagi agradat. :)

-- Montse :)

ARRÒS DE CALDO DE LA IAIA MARCELA

2010-02-02T02:33:00.001-08:00

Els meus avis m'han tingut dinant a casa seva tota la meva infància.

I recordo aquells migdies com ahir.

Al canal 33 sempre feien dibuixos i sempre em deixaven veure'ls a pesar de les ganes que tenia el meu avi de veure les noticies. (Ara entenc que dinés ràpit i es posés la ràdio). Es molt important saber què passa en el món.

* No sé com estava el món quan tenía jo tres anys, però ara... ara veure les notícies es com veure un drama.

La qüestió es que quan feia molt de fred i jo venia amb molta gana de l'escola, l'avia em preparava aquest Arròs de caldo. I estava deliciós. Sempre li ha quedat molt bó l'arroç a la meva avia, de totes les maneres i acompanyat de qualsevol cosa, inclós bullit simplement.
L'arròs de la iaia serà un dels plats inolvidables de la Marcela.

Ara que ja soc a casa meva i la cuina es el meu laboratori, no podía faltar que probés de fer l'arròs de caldo de la iaia Marcela, i... encara que no sigui tan bo, no he tingut cap queixa! jaja

S'ha de reconèixer que és una recepta ben fàcil.

Fins hi tot la Marteta podría fer-la entre estudis, feina i els milions de compromisos socials que té.

Arroç de Caldo per dues persones:

1 i 1/2 de suquet de peix (Molt més bo si es prepara a casa, però el brik de Gallina blanca, o marca Consum, Dia o Caprabo, ja fa l'efecte. EL millor: ANETO).

2 Tasses d'arròs.

Es deixa bullir el suquet i es reserva més o menys mig litre en un recipient. Aboques les dues tasses d'arròs al suquet que ens ha quedat a l'olla i deixes fer... molt i molt i molt.. una mitja hora. A l'hora de servir, afegeixes el suquet que has reservat i aixi obtindràs el caldo de peix de la meva avia. I de moltes altres també, suposo!

L'avia Marcela disolia en el suquet de peix mitja cullerada de colorant alimentici, i l'especte del plat era molt més deliciós encara, aquell color grogenc... i aquell gust a caldo de peix.

(Recordo que el meu Avi i el tiet Jordi-tus, anaven a pescar els dissabtes al matí, ben dora i la mare, l'avia i jo els esperàvem a casa desitjoses de veure el tresor que duien. Quins moments més feliços. Era llavors quan jo cridava: Arròs de caldo y ma mare deia que paella de marisc i moltes vegades guanyava jo!!)

El que compte es el record familiar que em provoca menjar aquest plat, i l'orgull que sento en poderlo cuinar a casa meva.

--
Montse :)

UN MENU LLEUGER: Arròs integral amb carxofes i Perca a la planxa

2010-02-01T07:16:00.001-08:00

Molts dies, a casa, decidim fer cosetes ben simplones per dinar. Àpats que no ens embafin i que poguem gaudir d'una digestió ràpida i còmode que et permeti anar a la feina sense badallar constantment.

Cosetes com aquesta fan que un dinar de Dilluns sigui tan agradable com un de dissabte.

Arròs integral amb carxofes per dues persones:

2 Tasses d'arròs Integral

2 Tasses de cors de carxofa (En aquest cas, congelada)

1 All picadet

Un polsim de sal

Un polsim de pebre

Espècies al gust. (Jo a vegades hi poso, pimentó dolç o api en pols...)

Es sofregeix uns minuts les carxofes, l'all i les espècies vàries en una mica d'Oli l'Oliva. Després hi tirem l'arròs i el sofregim uns minuts més, pq quedin els ingredients ben ajuntats.

Després li afegeixo dues mides d'aigua per una d'arròs, és a dir, 4 tasses d'aigua, i el deixo bullir a foc lent fins que s'avapora l'aigua i queda un arroç a la cassola perfecte per servir i degustar.

(Si es beu tota l'aigua i us agrada més pastoset, només cal que afegiu una o fins hi tot dues tasses més).

El peix no té cap secret.

Triu la perca perque es un filet net i sense espines, a part de molt gustós i sà.

Si no us agrada molt el peix no el recomano, ja que té un gust tan especial que no es confondrà mai amb pollastre. MAI. Noslatres comprem cues i fem que ens les tallin en dos així amb una cuota d'aquestes en tenim per els dos.

El fem a la planxa, amb un raxolinet d'oli i amb all i julivert. I de veritat que queda un menú lleuger que dona gust!

De postre sempre prenem o bé una fruita o un iogurt descremat o bé una gelatina, que ta,bé son molt bones i porten molta vitamina.

Fins aquí el nostre menú lleuger i fàcil. Per aquells que no saben què fer-se.

Es triga el mateix en preparar un sobre de pasta pre-cuinat i en fregir 4 croquetes de sobre, que en coure aquest arroç i passar el peix per la planxa 4 minuts per cara.

Tot son ventatjes! Visca l'alimentació sana!

Ah! I un altre coseta, a mitja tarda, sobretot quan has dinat un menur lleuger és necessari fer un verenar. Ideal una peça de fruita o un Iogurt. Aixi no arribes amb tanta gana al sopar. :)

--
Montse :)

SÈPIES I GAMBES A LA PLANXA

2010-02-01T01:08:00.001-08:00

La primera recepta d'aquest blog serà aquesta per un motiu molt especial, perque quan vaig decidir fer les fotografies als meus dinarets, va ser gràcies al Ricard que em va recolçar al 100%.

Recordo que estàvem vuidant el congelador - perquè havía fet tant de gel que teníem que descogelar aviat-, i cada dia era una feina decidir què podíem fer per trure'ns més cosestes dels calaixos.

I aquell dia vàrem treure una sèpia que guardaba per fer una bona cassola de sèpia amb patates i pèsols , però que al veure que teníem també gambes i que era per sopar i voliem alguna cosa més lleugera el Ricard va decidir que com la planxa la porta ell, faria ell el sopar i jo les fotos.

Van ser les primeres fotografies culinaries que fem a casa i la veritat es que ens ha agradat molt. Compartim més moments junts a la cuina desde llavors. Els Simpsons ja no son una necessitat, ara podem escoltar-los desde la cuina mentres probem que tot estigui perfecte.

Un bon sopar per dues persones:

1 sèpia gegant.

12 gambes argentines - sobres de Nadal-.

All

Juliverd

Oli d'oliva

I ja està, un cop la sèpia ja la teníem descongelada la vem trossejar en trossos ben grans, vàrem afegir una mica d'oli a la planxa i quan va ser calent el Ricard li va tirar els trossets de sèpia i va començar a dorar-los, eren amplots, això volia dir que tardarien en fer-se, va abocar l'all i el Julivert en una de les cares i quan va caldre va girar la cara i va fer que es torrés l'altre banda on li acabava d'abocar l'all i el Julivert.

Després, mentres la sèpia anava fent, vem afegir les gambetes, que amb l'oli que ja estava ben agafat dels gustos, encara es van fer més bones!

Després de comprobar que la sèpia estava ben tendra vem emplatar. Deliciós i afrodisíac.Que més feia falta aquell divendres a la nit?

-
Montse :)

UNA MICA D'HISTORIA FAMILIAR

2010-01-28T02:46:00.001-08:00

Mai hagués imaginat que em trobaria d'aquesta manera.

La meva vida desde que era ben menuda s'ha regit per valors familiars molt marcarts, en els que he aprés que un bon dinar o un bon sopar es el que fa falta per gaudir de moments de felicitat amb la gent que estimes.

Ara que soc "adulta", i després d'haber renegat de tots els dinars familiars de dissabte en els que em partía el cap de setmana i no podía sortir fins tard el divendres amb els amics, o bé no podía anar a passar el dia a la platja o quasevol activitat que no fos MEJAR. Ara es quan comprenc l'importància d'aquestes trobades.

Veure a l'Avia cuinar per tots ha estat i serà sempre un bonic record que tinc de la familia, de una familia poc numbrosa però molt ferma i unida. Després, ja l'avia tan sols cuinaba els plats que la mare no va saber fer. (O que com jo dic, mai tindràn el mateix gust que els de l'Avia); i els dinars de la mare també es van convertir en l'amulet de la familia.

I ara, un cop ja m'he desfet de l'estupidessa adolescent, una etapa pesada i lenta en la que em vaig desfer completament d'aquestes costums i que ara m'arrepenteixo de no haber presenciat aquells moments.

Ara ja no hi som tots, la vida es dura i amarga quan començes a veure que és INJUSTA.

En fi, que en la maravellosa edat de 24 anyets, em vaig ENAMORAR PERDUDAMENT de l'home de la meva vida. I Déu va voler que aquest home també s'enamorés de mi i a partir d'aqui començar una nova i llarga vida plegats, mirant de conservar les poques tradicions que ens queden d'aquesta petita i trencada familia. Aixi doncs, em vaig posar a cuinar.

I va sorprendre'm molt gratament quan descobreixo que a pesar d'haber renegat d'aquest dò, l'he heredat. I això m'ha fet tan feliç! Estic tan contenta de poder convidar a la familia a casa un diumenge i ademés ser jo la que els hi prepari un bon àpat!. Soc jo qui segueis aportant felicitat a la familia.

I cal aclarar, que la meva familia sou tots vosaltres, els que heu estat en lo bò i en lo dolent, tots els qui heu vingut a casa i els qui han probat les meves receptes. Faig unes salutacions especials a:

En Ricard, per estar al meu costat en aquesta etapa tan maravellosa, per saborejar els meu plats cada dia, per ajudarme tan com pots a casa, per tenirme com una reina, per demostrar que el nostre amor es de veritat, per ser l'home més atractiu i més atent del món. Per estimarme i per fer que la teva familia sigui també la meva; perque saps que es important per mi. Perque t'estimo.

Vanessa per ensenyarme tot el que tinc que saber sobre la casa i els truquets que em dones, que no saps lo bé que em venen.

Raquel: Per venir a degustar els meus "manjares" sobretot quan vens afamada de la feina.

Marteta: Per "Flipar" quan et cuino aixi tan bo. I donant-me tans ànims que és imposible desmoronar-se amb una amiga com tu.

Elena: Per compartir el gust per la cuina i per fer aquests pastissos tan bons.

A la meva MARE: Per estar SEMPRE i en cada moment de la meva vida amb mi. Sempre al meu costat, defenent-me, apoiant-me i sacrificant-se per mi. I sobretot per ensenyarme a cuinar. Per deixar que la mirés sempre mentre cuinava, per soportar les meves crítiques, a vegades tan dures i cruels. Però que he de dir de una MARE, suposo que la meva es la millor, com tothom diu.

A la meva AVIA, OH! Perque es la que més sap, es la que quan parla tothom calla, perque junt amb el AVI, son les persones que més mereixen el meu respecte, perque han viscut moltissim i molt dur, i molt feliç també i ens han fet una familia amb valors i sentiments i la meva avia a cuinat sempre amb el cor, amb el sentiment de tenir-nos a tots a casa. Com les AVIES DE DEBÒ, les d'abans, i acabo d'adonarme que es el primer cop que escric sobre els AVIS; i acabo d'emocionar-me i de d'adonarme que podría escriure mil coses sobre ells, perque gràcies a Déu he pogut gaudirlos i seguiré fent'ho ara que cuino jo.

Una MENCIÓ MÉS QUE ESPECIAL, per el JORDITUS (aixi li deia quan jo era menuda) , que es el que falta. Es el que ha deixat la familia per marxar al Cel, on es suposa que està un millor i més tranquil, però sense els plats de l'avia, ni els de la mare ni els meus. (que no va arribar a probar). Era el meu tiet i padrí, i era el germà de la mare, el fill petit dels AVIS. I el marit de la seva dona i el pare d'una criatura de tres anyets.

Es per això que dic que la vida es injusta. Però, es la voluntat del de Dalt, i aixi ha de ser.

Per això he decidit mostrar la meva cuina sencilla de casa, per una creença de que l'energia que desprenc quan cuino es tota positiva i es quan m'en adono que el menjar un plat ben elaborat es com donarli al cos una alegria, ser feliç per uns instants. I per mi es això la cuina.

--
Montse :)